Educar o Ensenyar?

Fa una estona que no dormo i em proposo escriure unes ratlles sobre un tema professional i alhora, un concepte de país. A l'escola-institut, els professors hem d'educar o ensenyar? Són dos paraules semblants però amb matissos importants que no podem obviar.
De fet, el departament on treballo va canviant de nom segons el to polític que pren la legislatura. Així doncs, fins fa quatre dies treballava al Departament d'Educació, i ara al Departament d'Ensenyament. I per què això? Cada dos per tres hem d'anar canviant els segells, impresos, membrets...
Per mi, educar és un concepte molt més ampli que ensenyar. Educar és agafar el nen donar-li la cultura, el saber estar, el saber fer davant la família, la societat o la mateixa escola. Educar és aconseguir que aquella criatura sàpiga ser i estar a tot arreu. I qui ho ha de fer això?
En primer lloc els pares. La família és l'element socialitzador per excel·lència; o ho hauria de ser, ja que darrerament aquesta afirmació podria posar-se en dubte. A casa, el pare-mare-germà-germana-avi-àvia o en sentit invers, ajuden l'infant a aprendre a parlar, a conèixer l'entorn i a comportar-se allà on sigui. I això no pot fallar, cosa que malauradament en aquests moments, passa. I si a casa no hi ha un control, no hi ha un horari, no hi ha unes normes, qui les ha de posar? Els nens i els adolescents necessiten unes pautes pel dia a dia, o encara creiem en el bon salvatge del s. XVIII?
I a l'escola també eduquem. I cada cop més, ja que ens trobem molts alumnes que a casa seva per motius diversos (i sovint molt respectables) no tenen prou temps per dedicar-s'hi.
Però els centres educatius tenim una finalitat més: ensenyar matèries i coneixements. Els nostres alumnes arriben carregats de llibres o amb l'ordinador a classe i venen a aprendre coneixements, que segurament els seran útils pel futur, o que romandran en aquella petita part de cervell que s'esdevé un calaix de sastre oblidat. I aquesta ha de ser la nostra feina. Una bona amiga em diu sovint: "David, al final de la classe repassa mentalment i pensa què han après avui els alumnes. Si hi ha novetats, has fet bé la feina".
Si aquests alumnes no surten de l'escola-institut amb prou coneixements, què farem quan ens els reclamin el dia que els tanquin la porta al mercat laboral? Què passarà quan arribin a la universitat? Cap a on mirarem? Doncs bé, la veritat, és que per diverses causes, els centres hem esdevingut indrets d'educació. Molts alumnes arriben sense pautes de comportament, higiene o ordre, i hem de deixar a banda les nostres matèries per realitzar aquesta docència. Cal? Per què no? També els serà útil pel seu futur, n'estic molt segur!

Però cal l'ajuda de tots: de la família, els mitjans de comunicació i la societat, en general, per aconseguir que cadascú realitzi les seves funcions pròpies i obtenir uns millors resultats en tots els àmbits.