Una consulta per decidir el nostre futur

Benvolgudes amigues i amics,

Permeteu-me que aquesta setmana escrigui sobre la consulta a la que el poble català serem cridats el proper mes de novembre. Què en som d'afortunats!!! Us ho dic clarament! Quina és la màxima expressió democràtica d'un poble? Senzillament, el fet de poder votar el seu futur, els seus representants en les institucions democràtiques que el regeixen, i com no, el dret a esdevenir el que el propi poble vulgui.

El President Mas ens convida a la ciutadania a dir la nostra a finals del 2014, una data no casual, que ens recorda quan perdérem les nostres lleis i constitucions en favor d'un estat autoritari, absolutista que pretengué, hi ha pretès en molts moments en les darreres tres centúries esborrar el sentiment, la història i la cultura dels catalans per suplantar-la a la castellana. Qualsevol cultura apresa i estimada ens enriqueix d'una manera enorme, però una cultura imposada, que intenti, cada cop que pot, suplantar la de la població d'una nació adquireix tics invasors, i imperialistes. Quants cops no ha passat això a casa nostra! Si voleu, per defecte de professió, us recordo l'actual llei Wert i les demandes per acabar amb l'exitosa immersió lingüística al nostre país. Cal estar sempre alerta? Això és normal?

Crec que és un dels esdeveniments més importants de la història catalana en els darrers segles, i com no, també, si en volen participar, de l'espanyola. A ells només els queda la part fàcil, autoritzar una consulta totalment democràtica i pacífica que els converteixi en un exemple d'actituds cíviques i democràtiques arreu del món. Així doncs, la pilota és sobre la seva teulada. Els toca donar una lliçó democràtica al món, o esdevenir perversos, autoritaris i limitadors dels drets individuals i dels pobles. Han de triar, i fins ara, tots som conscients de quines són les seves preferències. El govern Rajoy té l'oportunitat de passar a la història com aquell que permeté una consulta democràtica a la nació catalana, fruit d'una demanda sorgida de la societat, del Parlament, i d'un govern escollit per les urnes. Quin gran record en podria tenir tothom! O pot esdevenir tot el contrari. Mantenir-se en la línia sorda i trista i fer un nou ridícul davant d'Europa. Tant costa observar l'entorn? La consulta es realitzarà a Escòcia. El govern britànic l'accepta i la permet, potser conscient que té punts a favor, però segur que el que està realitzant és continuar una tradició democràtica endegada segles enrere. 

Permeteu-me que us animi a totes i a tots a participar-hi. Tant els que creguin que Catalunya ha d'esdevenir un nou estat d'Europa, com els que pensin que ha de seguir unida dins d'una Espanya de diferents estats, o dins d'una Espanya com l'actual. Crec que tots hem de poder dir la nostra. Fem-ho de manera pacífica i emprant la millor eina que tenim els països democràtics, a través de les urnes, després d'unes campanyes netes, en les que totes les opcions puguin dir la seva, amb rigor, sense enganys. 

Llavors, passi el que passi, ens sentirem orgullosos d'una gran passa en la nostra història com a poble. Sigui quin sigui el resultat de les urnes ens podrem mirar uns a altres, i mirar els nostres fills i filles, i complaure'ns d'haver decidit el nostre futur col·lectiu. Hi ha una màxima més gran en la història d'una nació?

Crec que tots hem d'insistir en la voluntat de votar, de defensar un dret individual i col·lectiu i poder triar quin camí podem escollir. Animem-nos, parlem-ne amb tothom i fem entendre al món que Catalunya vol triar el seu futur d'una manera digna, votant i donant veu a totes les opcions de futur.

Ara bé, no podem ser petits anyells. Hi ha llops, per tot arreu. Gent entestada en dinamitar el procés, gent que no accepta la consulta. Assenyalem-los, no són demòcrates. No accepten les urnes. Els fa por consultar al poble sobre el seu futur. Casualment són els mateixos que ataquen constantment la cultura, les tradicions, la història i la llengua catalana, fins i tot des de l'àmbit de l'ensenyament. Crec que a ells també els hem de convèncer de participar en la consulta. Que votin la seva opció! És ben vàlida! Que tothom pugui dir i tothom pugui votar.

                            Fotografia de: premsa.santugat.cat

Amigues i amics, al davant nostre tenim l'oportunitat de donar una lliçó al món i al futur. No la desaprofitem!

La responsabilitat de la ploma

Ja fa molt de temps que es digué que la ploma és l'arma més preciosa de l'home, i de veritat, ho crec. Agafa un full, escriu el que vulguis, i ja quedarà escrit. A partir d'aquí, fem-ne difusió i tothom en serà coneixedor. Què fàcil! D'altra banda, davant d'atacs determinats, el millor és escriure una breu nota i enviar-la als mitjans, defensant, és clar, aquells punts que puguin ser contestats.

Sovint se'ns diu que els que no practiquem esport, els que no tenim prou força, només ens queda la ploma per la defensa. Com si no valoréssim prou els esportistes de tots els àmbits i la seva capacitat intel·lectual. Mai he estat a favor d'aquest pensament. El mateix podríem dir dels cossos bells, de les i els models publicitaris. No podem subestimar mai ningú.

Ara bé, aquest poder que ens dóna la ploma, també ens el brinden les noves tecnologies:

És tan fàcil fer una piulada! 

És tan fàcil penjar un article al blog! 

És tan fàcil penjar una fotografia a la xarxa!

És tan fàcil, doncs, la possibilitat de fer mal a una altra persona! Però també bé! 

Les noves tecnologies ens dones tantes possibilitats i opcions que poden ser una eina meravellosa o una eina destructiva personal de primer ordre. De fet, de tant en tant llegim a les notícies els problemes d'adolescents que s'ataquen a través de la xarxa, on l'anonimat pot ser una eina terrible! Sempre els dic als alumnes que aquesta actitud és la dels covards, la de la gentota que no gosa a dir les coses a la cara i permetre la defensa del seu interlocutor.

Considero que és bàsic ensenyar als nens i alumnes el valor de la ploma, però ara, més que mai els riscos de les noves tecnologies. De fet, a molts centres docents es fan xerrades a alumnes i pares, organitzades pels mossos d'esquadra, on s'expliquen els riscos i com uns actes desemboquen en ciberassetjaments.

I permeteu-me parlar, també dels adults. Els riscos són els mateixos. I permeteu-me que n'afegeixi un: considero que aquelles persones que emprem les noves tecnologies per expressar sentiments, pensaments, opinions, i som seguits per persones de tot tipus d'edat i cultura, tenim una enorme responsabilitat a l'hora de redactar els nostres escrits. No ens podem permetre els disbarats! No ens podem permetre les amenaces, la visió totalment negativa d'una situació, que pugui empènyer els nostres seguidors al desànim continu. No ens podem permetre, tampoc, crear un miratge sobre les situacions, fent veure que no passa res quan moltes de les estructures antigues van caient. Ara bé, els que em coneixeu, sabeu que sempre intento donar un to d'optimisme, sigui quina sigui la situació, perquè crec que ens ho valem. Considero que és important que la gent que és llegida o escoltada esdevinguin referents positius davant de situacions difícils, en tots els aspectes, com l'actual. Crec que hem d'escriure sobre la realitat de les coses, sense fer-les més agres ni més dolces, explicar-les tal i com són, intentant animar els seguidors a continuar en el seu dia a dia, en la seva vida, sigui alegre o trista, tingui una finalitat o no la tingui, cal tenir sempre present la responsabilitat de la vella ploma que molts hem deixat al tinter i hem canviat per les tecles i la pantalla.

Que tingueu totes i tots una bona setmana!

 
                                          Fotografia pròpia.