Un dels meus grans plaers sempre ha estat la taula. Envoltat de família, amics o companys, gaudint de bones converses, de bons àpats i uns espais idonis per delectar-nos. Els que em coneixeu, sabeu del que parlo i com sempre he gaudit d'aquests moments.
Aquest curs he tingut la sort de coincidir una hora setmanal amb una persona que m'ha fet canviar i millorar la manera d'aquest gaudi personal. La casualitat de l'horari féu que els divendres pogués esmorzar amb el company i amic Isidre Brufau. Curiosa parella: ell totalment esportista i jo totalment sedentari. Aquells esmorzars de divendres no consistien precisament en una dieta lleugera, però era el nostre moment de trobada.(obvio els que continuadament feia amb la Maria) Fruit d'una bona conversa, l'amic Brufau em recomanà que si volia continuar amb la vida de festes diverses i àpats (si l'economia m'ho permet) havia de fer alguna cosa per compensar. Així doncs, des del dilluns següent, vaig a caminar cada dia (tret dels diumenges i algun dissabte) una hora sencera, la que em permet anar des de casa, fins el cartell que indica l'entrada al municipi veí de Salou, tot passant per l'Avinguda Generalitat i la Via Màxima. Aquesta caminada l'he convertit en tot un plaer personal. De fet, de vacances, llevar-se a les set del matí és dur, però tinc una hora per pensar i escoltar la música que m'agrada mentre faig aquest entretingut esport. D'altra banda, he descobert moltes coses i persones interessants: el matrimoni que passeja la fura, amics comerciants que ens retrobem al matí, amics desconeguts i ara saludats, algú que cada matí em pita des del cotxe....tota una experiència.
De fet, en cap moment m'he posat damunt la bàscula, però familiars i amics reconeixen que la roba ja no apreta. Per tant, quelcom deu funcionar. També us he de reconèixer que la proposta de l'Isidre no era per aprimar-me, sinó per a poder mantenir el nivell de gresca. Ara bé, si ho aconseguim, doncs perfecte!
Perquè sobre dietes, crec que podria escriure un llibre. He passat per tot tipus de dieta, i el pitjor és que abans de començar, ja tenia el fracàs assegurat. Com podia menjar uns dies quelcom que no menjo mai? Òbviament, quan abandonava el metge i tornava als meus menús, tenia l'efecte acordió assegurat. Recordo una noia que em punxava i em feia massatges. Jo pensava que si som més del 90% aigua, potser seria la forma de buidar la panxa. Un noi em feia acupuntura i em posava música relaxant. Recordo que hi feia unes dormides esplèndides, però no aconseguia resultats. A banda de pastilletes, pòcimes i teràpies vàries, tots em recomanaven el verd, la fruita... tot allò que no ho menjo mai.
Amb el temps, m'adono, que el millor règim o dieta és el que et fas tu mateix. Primer creu-t'ho, després, menja menys quantitats, i sobretot, fent cas a l'amic Isidre, fés quelcom d'esport perquè el cos t'ho agrairà. I si no, sigues molt feliç!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada