Ara que veig la lluna

Benvolguts amics, ara que veig la lluna, permeteu-me unes paraules d'opinió sobre el que ha passat avui, els comentaris i els propers dies.

1. Vivim un dels moments més complexos des de la recuperació democràtica del nostre país. La crisi econòmica actual supera totes les passades i ens iguala a la del 29 i anys trenta a Europa.

2. La Generalitat de Catalunya té, en aquests moments, un deute de més de 40.000 milions d'euros, fruit de polítiques desencertades, construccions ruïnoses, sous excessius, contractacions massives d'amics i parents....

3. El govern actual de la Generalitat, presidit per Artur Mas, portava en el seu programa electoral la creació de la Hisenda pròpia i d'un nou pacte fiscal per Catalunya, molt més proper al sistema del País Basc i Navarra. Aquest sistema ha de permetre recuperar bona part dels 16.000 milions d'euros que, cada any, surten de Catalunya i van cap a Espanya, i no tornen. 

4. Tot i tenir un gran èxit electoral, als comicis del 2010, el President Mas no assolí la majoria absoluta. Aquest fet ha impulsat un sistema de pactes amb diversos partits. Val a dir que des de fa temps s'acosten posicions entre CiU i ERC, per simpatia, coneixement i per la voluntat d'estima al país. Però, des del meu punt de vista, la difícil situació econòmica i la responsabilitat alhora d'aplicar ajustaments pressupostaris, frenen un pacte estable entre les dues formacions.

5. A finals de juliol de 2012, el Parlament aprovà, amb els vots a favor dels diputats de CiU, ERC, ICV i Laporta, un nou sistema fiscal i la creació de la hisenda pròpia per a Catalunya. A partir d'aquell moment, s'encarregà al President, i al govern, la tasca de negociació amb el govern de l'Estat, a Madrid.

6. Des de fa mesos, s'ha iniciat l'Assemblea Nacional Catalana, de força popular, apolítica, amb la funció de promoure l'esperit independentista als municipis i aconseguir fites importants en aquesta tasca. Entre aquestes, l'ANC ha convocat una gran manifestació per la Independència, que recorrerà els carrers de Barcelona el proper 11 de Setembre a la tarda. L'èxit està assegurat i serà massiu! 

7. En els darrers dies s'ha especulat molt sobre la presència del President i del govern en aquesta manifestació. Avui, 28 d'agost, s'ha resolt la incògnita: Membres del govern a títol individual acudiran a la manifestació, acompanyats pel partit del govern (CiU). El President Mas ha demanat una gran participació en aquest esdeveniment. Tot i que no en participarà, el recolza plenament i li permetrà tenir força davant les trobades posteriors amb el govern central per pactar la nova fiscalitat. Quanta més gent surti al carrer, per la independència o pel pacte fiscal, o pel país, més forta serà la veu de Catalunya i més fort serà el seu President per poder aconseguir un sistema fiscal més just per al país!

8. El mateix dia que el President ha comunicat aquesta decisió, el govern ha acordat demanar 5000 milions d'euros del fons espanyol. Sembla que aquests diners han de ser emprats per refinançar deute a més llarg termini, cosa que pot ajudar les partides pressupostàries del dia a dia de la nostra Generalitat. Recordem que el problema de finançament és gravíssim i cada mes, fer front al pagament de les nòmines de treballadors i concerts, costen més.  De fet, diners catalans que retornen a casa, però haurem de veure a quin interès i quines condicions. Des del govern s'ha afirmat que no es permetrà cap tipus d'intervenció política sobre Catalunya per part de Madrid.

9. Aquestes dues notícies han aixecat una enorme polseguera no sols a casa, sinó també a la resta d'Espanya i al món. La premsa en va plena. El President, i el seu govern, han rebut de totes bandes. Insults, crits i de tot. Per uns, es queden curts, per altres, són prepotents. En la meva opinió, cal mantindre's ferms, agafar bé el paraigües, i que passi la tempesta. Deixem que passin els dies, que tothom faci la seva feina: uns al carrer i altres als despatxos. La suma de tots és el que ha de prevaldre i no els crits d'uns o altres. A banda, si entre nosaltres ens escridassem, què pensaran des de Madrid? Amb quina força hem de negociar?

10. Acabo preocupat pel dia d'avui. Sabeu, jo me'l crec el President Mas. Estic segur que aconseguirà la Hisenda pròpia i que els catalans i les catalanes gaudim d'un nou Pacte Fiscal. Ara, la seva prioritat no és la manifestació, ni tan sols la independència (que no venia al seu programa electoral, que fou escollit per la majoria del poble català). La seva prioritat és el pacte fiscal. Deixem-lo treballar, negociar, i que els membres del govern que vulguin i el partit participi dels diversos actes de l'11 de Setembre. Ànims President Mas, ens en sortirem, però pas a pas, no comencem la casa per la teulada que el nostre país és petit però molt divers!

Ciclista a la vista!

Benvolguts amics, m'endinso en un món que desconec, però només pretenc donar l'opinió sobre un fet que trobo sovint i que s'esdevé, cada cop, més perillós.

Estic totalment d'acord que en aquest país ens manquen pistes per practicar l'esport de la bicicleta. Vas per la carretera i te n'adones que a moltes no hi ha prou espai per la pràctica d'aquesta disciplina. Veus com els velòdroms no estan de moda o són emprats només per uns quants ciclistes que prefereixen gaudir d'un esport en un espai tancat. 

Però cada any recorrem a un mateix drama! La quantitat de ciclistes atropellats i que deixen les seves famílies sense pares, fills o qualsevol membre. 

Mireu, fa uns dies vaig visitar amb els amics la vila vermella, Prades. En aquest cas vam poder pujar per la carretera de la Selva, passant per la Mussara i fins allà. Doncs vam trobar una munió de ciclistes pujant. Tenen tot el seu dret, potser el nostre país no està prou sensibilitzat, però van esdevenir, en més d'un cop, un perill. Majoritàriament anaven d'un en un en filera, però ens vam arribar a trobar grups de 3! En una carretera de muntanya, amb força pendent i on els carrils són estrets. L'ensurt està preparat! El mateix em passa quan accedeixo des de Rocafort cap a Santa Coloma. Una pujada important, trobes el ciclista de torn i tu amb el cotxe darrere, en aquell moment, algú que t'intenta avançar i ja només falta el camió de torn que ve en sentit contrari!

Crec que és un tema seriós que s'ha de treballar, per la seguretat d'uns i daltres! Volem esdevenir un país capdavanter? A mesura que anem creant xarxa de comunicacions o millorem l'existent, intentem crear un carril bici al seu costat! Fem-ho per la natura, per la seguretat, per la gent que practica l'esport (amb tot el seu dret) i perquè Catalunya sigui un país de referència en aquesta matèria i poguem augmentar el turisme d'esport.

D'altra banda, cal animar les administracions provincials per fer un treball sobre les carreteres que tenen a la seva administració. Cal acostar-se a propietaris...i intentar fer camins o vies per practicar aquest esport. Tots en sortirem guanyant! Els ciclistes podran anar tranquils practicant el seu gaudi, els conductors de cotxe no caldrà que patim i augmentarem la nostra imatge de país net i que impulsa l'esport.

Verge Maria....causa de la nostra alegria

Diu la tradició que un pastor passejava el seu ramat sota els pins....llavors se li aparegué la Mare de Déu...de la Pineda.

Així canta la sardana dedicada a la Verge venerada al municipi de Vila-seca i a la Canonja. I prové d'antic, i és una tradició bonica que ens fa reflexionar i pensar una mica sobre aquesta realitat.

Ahir, 15 d'agost, era el dia de l'Assumpció de la Mare de Déu. Ella, que havia dut al seu ventre el Fill de Déu, no podia morir com qualsevol mare i fou Assumpta als cels. Des d'allà, tradicionalment, se l'ha relacionada en diverses aparicions i miracles. 

De fet, la presència a coves, llocs amb fonts, llocs tradicionals sagrats, entronquen la religió cristiana amb les anteriors (sempre he cregut en una força mística-Déu, que s'ha anat manifestant a diverses cultures al llarg del temps) 

La Mare de Déu dóna molt a pensar, i des del respecte, a valorar la seva veneració. Maria encarna la imatge de la dona que diu sí, no sols a l'espòs, sinó a Déu. És la dona que accepta carregar el pes de quelcom molt més gran del que li pertoca a una dona corrent del seu temps i del nostre. Maria, acompanyarà el seu fill Jesús en la seva infantesa i joventut, i segons els Evangelis, continuarà al seu costat durant la seva vida pública fins la mort de Crist. Com una mare lliurada al seu Fill, el plorarà al costat de la creu i després viurà amb la incipient comunitat cristiana.

A partir d'aquí en tenim molt poques dades, tret del dogma eclesiàstic sobre la seva Assumpció. Havia de ser una dona la que entrés als cors dels homes en el temps i fés d'intercessora amb el Fill i el Pare. La Verge, com moltes mares, fa d'enllaç entre fills i pares, en les pregàries, demandes i accions de gràcies. Per això és estimada i venerada per arreu del món cristià. És el reconeixement de la humanitat a la dona, al seu paper creador i donador d'esperança.

Llegint l'encíclica Lumen Gentium ens adonem de la importància de Maria. Ella és llum i esperança, ho ha estat i ho serà, si la gent manté la fe en Ella. El Papa Joan Pau II fou un gran admirador de la Verge i allà on fou, en tot el que escrigué, li està molt agraït. Ahir, 15 d'agost, una gran quantitat de viles i ciutats del món cristià hi dedicà pregàries, cerimònies i processons. I és bo i bonic! 

Pels no creients, des del respecte, fou una dona més. Fou la mare d'un personatge que s'anomenava Jesús i que inicià una nova religió. És una persona normal, però per a molts, també és símbol de virtut i de reconeixement, com una mare normal, com totes les mares del món.

Maria ens ensenya  a escoltar, a pregar, a tenir paciència, a creure en els altres, a ser solidaris, a estimar tothom. Tots valors actuals, bons, i pels que li podem estar ben agraïts.

Però tot això, sigui la Mare de déu de Montserrat, la Virgen del Pilar, la Virgen de la Macarena, la Virgen de Covadonga, la Verge de Lourdes, la Verge de Fàtima, la Verge dels Desamparats, la Verge de Chestochowa, la Verge de Guadalupe.......recordem sempre, Verge Maria, causa de la nostra alegria!

Catalunya, un país per menjar-se'l!

Ostres! quina gana! Gairebé són les 22h i sense sopar!

I quan obro la nevera, trobo productes de tot arreu, locals, nacionals, de l'estat i de tot el món. I llavors és quan reflexiono el que us vull comentar. Vivim en un petit país on produïm de tot, i més! Des de proteïnes, vitamines, hidrats de carboni, aigua, llet, fins i tot alcohol! Tenim terra, mar i aire que ens proporcionen aliments de tot tipus i som pioners en indústria alimentària. 

Llavors, què fem comprant productes foranis? Per què comprem allà on no ens volen o ens amenacen i ofeguen les nostres finances? Us imagineu tots els catalans i catalanes comprant productes, majoritàriament del nostre país? Això provocaria la necessitat de produir més aliments i de contractar més treballadors, amb el que augmentaria la riquesa i el treball del país. És així de fàcil i senzill, economia domèstica. Només cal posar-s'hi.

Com fer-ho? Hi ha alguns supermercats que ja indiquen l'origen català dels seus productes. Val a dir que són comptats, pocs, i que caldria que altres cadenes s'afegissin a aquesta iniciativa. D'altra banda, penso que pels més agosarats, aquells que tinguin ganes d'invertir o d'emprendre una aventura, es podrien obrir petites botigues als pobles i ciutats amb productes exclusius del nostre país. Estic segur que, tal i com estan les coses, funcionarien! La gent està molt conscienciada i a banda, amb temes com el pacte fiscal pel mig, que no sabem com s'hi hauran d'implicar les empreses, els podria ajudar a sentir-se més recolzats pels clients.

Un bon amic em comentava la necessitat del comerç de proximitat. És el moment de la parada del pagès, del forn de tota la vida, dels botiguers i comerços locals que necessiten el nostre suport. Aquest mitjà i petit comerç (tradicional del nostre país) dóna feina a milers i milers de persones i és un dels grans perjudicats de les noves pujades d'impostos i mesures adoptades pel govern central.

Crec, sincerament, que quan sortim de casa, hem de tenir en compte aquestes idees, i pensar en el nostre veí, que potser no té un preu tan competitiu com la gran superfície, però que ens coneix, ens tracta bé i si cal, ens dóna un cop de mà.

Benvolguts amics, la crisi ens dóna lliçons importants, però ens dóna un munt d'oportunitats, de noves idees i de noves voluntats de fer les coses diferents. També vull apuntar que hi haurà productes que per tradició, molta diferència de qualitat...els haurem d'importar. No passa res! no hem de ser excloents, no crec que haguem de tancar cap mercat (en els dos sentits, importació i exportació), sinó recolzar aquell que és nostre, el de proximitat, el del país.

Ens hi apuntem?