Bé, avui, veiem un nou episodi de les ànsies de recentralització espanyola i d'uniformització de llengües i cultures de l'estat espanyol segons els patrons de Castella. Altre cop un intent d'acabar amb la llengua catalana a l'escola, de treure-li uns privilegis, gràcies als quals es manté més viva.
Mireu, la llengua catalana és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. Ho ha estat durant molts anys, tot i les dificultats inicials. Ara bé, no conec tota la realitat del país, i a vegades, sospito que en segons quines àrees properes a la capital, no acaba de ser ben bé com afirmo, però, deixeu-me que visqui en la meva ignorància i felicitat.
El debat a l'escola és pràcticament inexistent. No se'n parla perquè qualsevol persona amb dos dits de front se n'adona que un alumne que estudiï al nostre país, acaba l'ESO parlant, escrivint i entenent el català, el castellà, l'anglès (un altre dia en parlarem) i, si s'escull, una segona llengua estrangera. Aquesta és la realitat, senyors i senyores del Tribunal Suprem! I això és el que els molesta! Tenim més cultura que ells perquè de base ja parlem i coneixem una altra llengua. Renunciar-hi seria d'ignorants, i per aquí no hi passarem!
Si hi ha una prova que ens serveix per comparar-nos amb els alumnes de la resta de l'estat, és la Selectivitat. Allà els resultats són idèntics! Els nostres alumnes treuen notes, almenys, similars, a la resta dels seus homòlegs espanyols en la prova de llengua castellana! De què parlem?
L'experiència docent m'ha portat a treballar en un petit institut de la Baixa Segarra. Quan hi vaig arribar fa vora 7 cursos em va cridar l'atenció que tots els immigrants de l'escola parlaven català. I a més, quan acabaven, també llegien, parlaven i comprenien el castellà. (Certament amb més dificultat perquè portaven menys temps vivint a casa nostra). Què més volem! Donem tres llengües als nostres alumnes immigrants i els formem pel món actual! Qui pot negar aquest fet!
La mateixa experiència em portà a un seminari a Madrid, com a coordinador de projectes Comenius del meu centre. Allà veiérem que la delegació catalana era la més nombrosa de l'estat. Per tant, no parlem de català o castellà, sinó de l'anglès, i del francès o alemany. No oblidem que la nació europeista de l'estat espanyol és Catalunya. Nosaltres sempre hem mirat cap al continent, d'altres, no sé cap a on.
La realitat és la que és. A partir de primer de primària, quan l'escola és plenament obligatòria, els alumnes estudien llengua catalana, castellana i anglesa. Aquesta és la realitat, no es pot oblidar i així seguirà sent.
Què ens faran si no acatem? Ens posaran a la presó a tots els mestres i professors? Els portaran de la resta d'Espanya? Com sempre, amb el nostre seny, anem treballant, fem com si res, ensenyem, creem futur pels nostres fills i que diguin el que vulguin!
Què volen aquesta gent? Separar els alumnes per llengües, com al País Valencià? Jo això no ho vull al meu país. Vull que els meus alumnes, els nostres fills, estudiïn tots junts, sense diferència de llengua o política dels seus pares. Vull que els catalans i catalanes joves creixin amb el coneixement de 3 o 4 llengües alhora com fins ara!
Amigues i amics, els resultats ens avalen! No afluixem, parlem d'un dels puntals del nostre país. I preparem-nos per una tardor calenta, tant, que semblarà un juliol de sis o set mesos!
Ànims i endavant!
