Polònia

Després de diverses visites a Polònia, em disposo a fer algunes apreciacions i resums de la seva història, una història molt semblant a la nostra, plena de moments d'il·lusions col·lectives, però també de dictadures i  d'enfrontaments.

La grandària d'aquest país fa que trobem una diversitat cultural important i a més, unes influències dels seus veïns ben visibles allà on siguem. Així doncs, si en els primers viatges al sud, especialment a Cracòvia, la influència i record envers els veïns germànics és més dura; ara que he visitat el nord, especialment Gdansk, el record més agre és envers els veïns russos-soviètics.

Polònia és un país sense fronteres naturals, sense grans serralades (tret de les existents al sud, que configuren la frontera amb Eslovàquia) que permetin una separació estricta i lineal dels seus veïns. A banda, la mare Vístula (tal  i com és anomenada) travessa el país de sud a nord fins arribar al Bàltic, però sense convertir-se en una frontera natural. 

Aquest fet ha estat determinant per la història del país. A banda, tret d'un passat medieval i modern important, amb la preeminència de ciutats com les anomenades abans, a partir del s.XVIII, el país inicià una decadència importantíssima fins al punt de desaparèixer durant uns quants anys del mapa d'Europa. De fet, al segle XIX, Polònia quedà repartida entre Prússia a l'oest, Àustria al sud i Rússia a l'oest. Val a dir que sempre ha estat envoltada de potències de primer ordre amb ganes d'expansió, que han aprofitat aquesta manca de fronteres nacionals per ocupar el territori polonès. 

Aquest repartiment del país s'allargà fins després de la Primera Guerra Mundial, quan el país recuperà la seva independència i tornà a aparèixer al mapa europeu. Visqué, en aquells anys, uns moments de prosperitat democràtica i econòmica, però patí la crisi europea dels anys 30 amb duresa. 

Si algú vol estudiar amb profunditat la Segona Guerra Mundial, ha de visitar Polònia, estar-s'hi, parlar amb la seva gent, i entendrà el que aquell poble (juntament amb tot el continent) visqué i patí durant mitja dotzena d'anys. A l'estada a Gdansk, poguérem visitar l'indret on començà la Guerra. Mentre els habitants de la ciutat contemplaven el cuirassat Schesleswick-Holstein, aquest començà a disparar envers els ciutadans i la tropa que estava allotjada. Poc després, durant el mes de setembre, Hitler envià l'aviació i la tropa de peu per ocupar un país que tornava a quedar dividit entre part alemanya i russa (en virtut del pacte Molotov-Ribbentropp). Tornant a les nostres visites, encara recordem la ciutat de Cracòvia, que quedà molt malmesa i a prop, la fàbrica de la mort, el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Allà hi contemplàrem l'horror, fins on pot arribar l'home en l'extrem de la seva maldat. 

Finalment, després de perdre la guerra, els alemanys es retiraren i tornant als territoris del nord, els soviètics destruiren la ciutat de Gdansk (només quedà en peu un 10 per cent). A partir d'aquell moment, el bloc comunista dominà totalment el país, que amb prou feines podia decidir la seva política interior. Haurem d'esperar a finals dels 80 i inicis dels 90, amb el moviment dels obrers del Sindicat Solidarnosk, amb Lech Walesa, quan Polònia recuperi la seva plena llibertat i els polonesos es considerin "amos" del seu propi país. Cal, en aquest darrer període, considerar l'enorme paper del gran Fill de la pàtria, l'heroi nacional, la persona més estimada pels habitants del país, el Papa Joan Pau II, el polonès Karol Wojtila. 

Diversos viatges, dos regions visitades, però suficients per conèixer la història europea de la darrera centúria.