Ahir vaig assistir a la presentació de Santa Coloma en Transició. És un projecte, amb diversos impulsors i amb moltes ànimes en comú, engrescador i interessant no sols per aquesta vila sinó també per bona part del territori.
Les primeres paraules les digueren unes alumnes de l'Institut Joan Segura i Valls d'aquest poble. Ens presentaren un projecte que presenten, en anglès, al Departament d'Ensenyament, per tal d'obtenir una beca per fer una estada d'una quinzena a Anglaterra. Ens mostraren un fantàstic video i ens explicaren en què consisteixen les pobles i viles en transició.
Tot seguit fou l'amic Toni Rius el que ens parlà (val a dir que la sala d'actes del Castell estava plena de gent asseguda a les cadires i diverses persones dretes) a un públic encuriosit i atent per aquesta nova iniciativa.
Personalment crec que el tema interessava no sols als colomins, sinó a molta gent que pertany a viles mitjanes i petites on les activitats proposades es poden dur a terme. Per aquest motiu, proposo el segon interrogant: Catalunya en transició. Si traiem els municipis més grans de 10.000 habitants, bona part de la Catalunya central, de ponent, nord i Terres de l'Ebre, podria estar interessada en un tema com aquest.
De fet, el leitmotiv de la filosofia presentada era l'estalvi energètic, d'aigua, de recursos i la creació de nous mercats i noves formes de vida, partint sempre, des de realitats petites com les viles i pobles de l'interior.
Algun dels assistents afirmà, amb tota raó, que el que hem viscut fins ara, els darrers trenta anys, ja no tornarà. Hi estic totalment d'acord. No veurem un creixement (real o fals) tan espectacular com l'anterior ni basat en una economia voraç que s'ho ha menjat tot.
Per aquest motiu trobo tan interessants les propostes que ahir es donaren. Realment hem de buscar noves relacions entre els membres de les nostres comunitats. Hem de buscar noves formes de créixer, però no sols econòmica, sinó també humanament. Hem de mirar d'aprofitar més els recursos que tenim. Hem de mirar de comprar més els productes de casa per tal d'incentivar les petites indústries locals. Hem de mirar d'estalviar gasoil compartint cotxes entre els treballadors que realitzem la nostra activitat econòmica fora de casa. Hem de construir un banc del temps, on cadascú s'apunti i digui què està disposat a fer pels altres i quines són les seves necessitats.
Amics i amigues, la situació ens ho brinda. No tornarem on érem, és impossible, doncs creem un món nou, a partir de les nostres viles i pobles. Cadascuna ha de buscar els seus punts forts i explotar-los, i intentar reconduir els punts febles. Encara hi som a temps!
Enhorabona Toni, a tu i a la gent que t'envolta, comenceu un nou projecte perquè us estimeu el vostre poble. Aquest és el punt més important. Endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada