Padrins i mones

Aquest any he aprofitat l'escrit que tenia l'any passat sobre els padrins i les mones, i per què no? l'he actualitat! Espero que us agradi:


Ja ha arribat la Pasqua!!! És la gran festa cristiana, la festa de la Resurrecció de Crist! És la base i sentit de la religió, tot i que, potser, no prou reconegut per la importància assolida de les dates nadalenques a causa de la seva conversió en la gran festa consumista. Sense la Pasqua, sense la gran nit del Dissabte-Diumenge, la religió cristiana perd tot el seu sentit i  contingut.

Però avui us voldria parlar dels padrins/padrines i les mones. Lligat a aquesta festa religiosa aparegueren les mones, primitivament un tortell amb ous i ara de tot tipus, colors i gustos. Uns prefereixen el pastís, d'altres, només volen la figura de xocolata...bé, paladars i gustos...

Però, qui les regala i a qui? Bé, tot i que els temps canvien, la base religiosa es manté. Són els padrins de bateig els qui les regalen als fillols. Aquests padrins, que sovint són oncles, avis o amics dels pares i que, d'una manera o altra, mantenen el lligam amb els seus fillols durant l'any, tenen en aquestes dates un protagonisme especial ja que són visitats a casa pels infants, o no, que vénen a recollir el seu regal anyal. I és un moment bonic que no hauríem de perdre, ja que hi ha molta gent que només realitzen aquesta visita aquest cop a l'any. I considero que no l'hem de perdre ni que ens fem grans. 

Ahir a la tarda vaig anar a ca la padrina a buscar la mona. Hi anem sovint a causa dels lligams familiars i d'amistat. Però ahir era especial...hi havia la mona...i a més, la de mantega, tal i com a mi m'agrada. Però ja li vaig demanar que fos petita, ja que només la menjo jo i....ja sabeu com estic darrerament!!! Doncs allà hi era...després dels petons de benvinguda, ja vam anar a obrir la caixa on hi havia la mona amb la petita figureta de xocolata. I sabia el que hi havia, i m'ha fet, realment, molta il·lusió de trobar-la. 

Vés, com si no mengés pastissos mai! Però aquella era la mona de la meva padrina! i ahir era el dia d'anar-la a recollir!

Ja sé que aquestes paraules poden resultar simples, però els sentiments, les aficions, les il·lusions,  vénen de les coses petites, dels costums i de les tradicions treballades any rere any.

I sabeu una cosa que no m'agradaria? Doncs que un any em canviessin la mona pels diners! Avui és el dia de menjar el meu petit pastís, tal i com m'agrada, i amb la meva petita figureta de xocolata. Res a veure amb diners o altre tipus de regal!

 La importància dels padrins no és del dia de la mona, sinó de tot l'any...de tota la vida...són uns amics més, propers als pares, amb qui confies i a qui estimes perquè són la família o amics. Els tens al costat, o no, però saps que hi són. 

Bé, com us deia, només us volia explicar el sentiment vers la jornada d'ahir i d'avui.

Bona Pasqua a totes i a tots!