divendres, 20 d’abril del 2012

Universitats

Avui sembla que el govern central vol presentar i concretar el que serà un dels paquets de retallades més importants de la història de la nostra democràcia. Unes retallades que afectaran el món universitari. Permeteu-me, doncs, que us doni la meva opinió sobre el món universitari:
1. La universitat és el temple del saber, per excel·lència, la llum que ha d'il·luminar de saviesa i coneixement el país. D'ella es nodreixen els futurs professors, els arquitectes, físics, i juristes....entre d'altres. Així doncs, és la joia de la corona, del sistema educatiu de qualsevol país.
2. Estic d'acord que no podem mantenir graus universitaris amb trenta o quaranta alumnes. No és sostenible en un país en una bancarrota permanent com el nostre. Per què no racionalitzem els recursos que tenim? Cal ensenyar filologia catalana, hispànica, anglo-germànica... o qualsevol estudi en cada universitat del nostre país. Per què no centrem aquests estudis en una universitat. És a dir, concentrar aquests estudis en una mateixa universitat i que a cada demarcació s'especialitzin en una d'aquestes carreres amb pocs alumnes. Potser m'acusareu de voler acabar amb el sistema de repartiment d'estudis per tot el territori, però considero que en aquests moments pot ser una mesura assenyada.
3. Cal revisar el tema de beques a tot l'ensenyament i ampliar-ho. Estic d'acord que es paguin més taxes en aquests moments crítics, però no podem perdre dos elements que han de rebre el màxim suport econòmic des del govern i la conselleria d'universitats i recerca: A. Hem d'ajudar i premiar econòmicament aquells alumnes excel·lents. Aquesta ha de ser una mesura per potenciar l'excel·lència. A més, hem de procurar perquè trobin llocs de treball en acabar els seus estudis universitaris. B. Hem de becar aquells alumnes que, per nivell de renda, no puguin pagar o tinguin dificultats per pagar la seva matrícula universitària. Realment parlem de molts alumnes a l'actualitat, però en això no podem retallar, ja que la universitat ha d'estar oberta a tothom, com la societat, i tot alumne que hi vulgui accedir hi ha de poder anar. No ens podem permetre que un alumne que vulgui tenir estudis universitaris hi hagi de renunciar per motius econòmics, perquè és un cervell que perdem, i el preu futur pot ser molt car.
4. La universitat ha de treballar conjuntament amb els agents polítics i econòmics del territori per aconseguir traslladar els seus coneixements a tothom. No ens podem tancar dins del castell, sinó que hem d'organitzar xerrades, simposis i publicar perquè no sols els estudiants, sinó tota la població en surti beneficiada del que s'hi estudia.
5. Finalment, pensem en quina mena de país volem. Un país en el que perdem els nostres actius universitaris, que han d'emigrar cap a altres país europeus, és un país que, a poc a poc, va morint des del punt de vista del coneixement. Amb què (o qui) ens volem quedar?. Hem de potenciar els estudis de mòduls i de l'antiga FP per tenir els millors tècnics, però sense els diplomats i llicenciats perdem un capital humà irrecuperable i que no podem suplir per enlloc.

Amics i amigues, treballem per la universitat, però fem-ho amb seny, pensant en tothom, en totes les oportunitats i en totes les situacions. Només així podrem tenir un país punter, un país que pensi en el seu propi futur i en investigació.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada