Ara que veig la lluna

Benvolguts amics, ara que veig la lluna, permeteu-me unes paraules d'opinió sobre el que ha passat avui, els comentaris i els propers dies.

1. Vivim un dels moments més complexos des de la recuperació democràtica del nostre país. La crisi econòmica actual supera totes les passades i ens iguala a la del 29 i anys trenta a Europa.

2. La Generalitat de Catalunya té, en aquests moments, un deute de més de 40.000 milions d'euros, fruit de polítiques desencertades, construccions ruïnoses, sous excessius, contractacions massives d'amics i parents....

3. El govern actual de la Generalitat, presidit per Artur Mas, portava en el seu programa electoral la creació de la Hisenda pròpia i d'un nou pacte fiscal per Catalunya, molt més proper al sistema del País Basc i Navarra. Aquest sistema ha de permetre recuperar bona part dels 16.000 milions d'euros que, cada any, surten de Catalunya i van cap a Espanya, i no tornen. 

4. Tot i tenir un gran èxit electoral, als comicis del 2010, el President Mas no assolí la majoria absoluta. Aquest fet ha impulsat un sistema de pactes amb diversos partits. Val a dir que des de fa temps s'acosten posicions entre CiU i ERC, per simpatia, coneixement i per la voluntat d'estima al país. Però, des del meu punt de vista, la difícil situació econòmica i la responsabilitat alhora d'aplicar ajustaments pressupostaris, frenen un pacte estable entre les dues formacions.

5. A finals de juliol de 2012, el Parlament aprovà, amb els vots a favor dels diputats de CiU, ERC, ICV i Laporta, un nou sistema fiscal i la creació de la hisenda pròpia per a Catalunya. A partir d'aquell moment, s'encarregà al President, i al govern, la tasca de negociació amb el govern de l'Estat, a Madrid.

6. Des de fa mesos, s'ha iniciat l'Assemblea Nacional Catalana, de força popular, apolítica, amb la funció de promoure l'esperit independentista als municipis i aconseguir fites importants en aquesta tasca. Entre aquestes, l'ANC ha convocat una gran manifestació per la Independència, que recorrerà els carrers de Barcelona el proper 11 de Setembre a la tarda. L'èxit està assegurat i serà massiu! 

7. En els darrers dies s'ha especulat molt sobre la presència del President i del govern en aquesta manifestació. Avui, 28 d'agost, s'ha resolt la incògnita: Membres del govern a títol individual acudiran a la manifestació, acompanyats pel partit del govern (CiU). El President Mas ha demanat una gran participació en aquest esdeveniment. Tot i que no en participarà, el recolza plenament i li permetrà tenir força davant les trobades posteriors amb el govern central per pactar la nova fiscalitat. Quanta més gent surti al carrer, per la independència o pel pacte fiscal, o pel país, més forta serà la veu de Catalunya i més fort serà el seu President per poder aconseguir un sistema fiscal més just per al país!

8. El mateix dia que el President ha comunicat aquesta decisió, el govern ha acordat demanar 5000 milions d'euros del fons espanyol. Sembla que aquests diners han de ser emprats per refinançar deute a més llarg termini, cosa que pot ajudar les partides pressupostàries del dia a dia de la nostra Generalitat. Recordem que el problema de finançament és gravíssim i cada mes, fer front al pagament de les nòmines de treballadors i concerts, costen més.  De fet, diners catalans que retornen a casa, però haurem de veure a quin interès i quines condicions. Des del govern s'ha afirmat que no es permetrà cap tipus d'intervenció política sobre Catalunya per part de Madrid.

9. Aquestes dues notícies han aixecat una enorme polseguera no sols a casa, sinó també a la resta d'Espanya i al món. La premsa en va plena. El President, i el seu govern, han rebut de totes bandes. Insults, crits i de tot. Per uns, es queden curts, per altres, són prepotents. En la meva opinió, cal mantindre's ferms, agafar bé el paraigües, i que passi la tempesta. Deixem que passin els dies, que tothom faci la seva feina: uns al carrer i altres als despatxos. La suma de tots és el que ha de prevaldre i no els crits d'uns o altres. A banda, si entre nosaltres ens escridassem, què pensaran des de Madrid? Amb quina força hem de negociar?

10. Acabo preocupat pel dia d'avui. Sabeu, jo me'l crec el President Mas. Estic segur que aconseguirà la Hisenda pròpia i que els catalans i les catalanes gaudim d'un nou Pacte Fiscal. Ara, la seva prioritat no és la manifestació, ni tan sols la independència (que no venia al seu programa electoral, que fou escollit per la majoria del poble català). La seva prioritat és el pacte fiscal. Deixem-lo treballar, negociar, i que els membres del govern que vulguin i el partit participi dels diversos actes de l'11 de Setembre. Ànims President Mas, ens en sortirem, però pas a pas, no comencem la casa per la teulada que el nostre país és petit però molt divers!