La saviesa del cos. Una breu ressenya

Bona nit a totes i a tots,

Avui us voldria recomanar un llibre d'ètica actual: La Saviesa del cos, d'Armand Puig i Francesc Torralba. 

Ja feia molt de temps que em delia per llegir aquest llibre d'un ex-professor  i d'un dels pensadors més influents en els darrers temps a casa nostra. Un dels treballs de l'assignatura d'ètica, que curso a l'ISCREB, m'ha permès la possibilitat de llegir-lo, deixant de banda altres propostes realitzades pel nostre professor, i centrar-me en uns dels temes més treballats darrerament sobre la persona, el seu ésser, la seva felicitat, i el seu cos.

. A partir de l'anàlisi de la importància del cos els dos autors realitzen una reflexió sobre les relacions intra i interpersonals. Conèixer-se, aconseguir la felicitat ( fet que ens porta al coneixement dels clàssics epicuris i estoics) i l'antropologia judeo-cristiana porten els autors a unes reflexions força interessants sobre el comportament humà. Estimar-se i descrobrir la veritable saviesa del cos, aquella que li permet d'acomplir es seves finalitats, les seves dedicacions, són propostes dels autors del llibre. Així doncs, al llibre se'ns recomana viure una vida de felicitat, escoltant allò que el cos ens demana en cada moment, sense mortificar-lo, sense abusar-ne, però amb aquell punt de buscar una nova fita per aconseguir.

Però al llibre també hi trobem els riscos de les relacions i els comportaments relacionats amb el cos. No podem oblidar perills com l'excessiu culte al cos, perills com les drogues o el sexe (entès com la recerca del plaer de manera sense ordre i significant una buidor que cal omplir) o perills com la distribució de la riquesa entre països i societats (que es valoraran a partir dels cossos de persones del primer i del tercer món i les seves malalties). El llibre alerta sobre l'excessiu culte al cos, la divinització de la figura humana, però seguint uns patrons guiats per la societat i per les principals marques de roba, que ens podrien convertir en veritables autòmats amb un cos perfecte per omplir les seves robes, però amb moltes mancances. El cos, rebut per gaudir-ne, seria terriblement torturat a causa de l'acció de les drogues, per molt insignificant que fossin en un principi, ni que fos per qualsevol droga anomenada tova, però amb el temps, amb el perill d'esdevenir mutilat, cremat o afectat per substàncies dures, que ens podrien portar a la corrupció del propi ésser. 

I tota l'explicació acaba amb la lectura i anàlisi de la Ressurrecció de Crist, el moment en què les dones troben Crist en un nou cos, ja que el de carn i ossos ha mort. Ara resta el Crist veritable, l'home veritable, el cos gloriós. A partir de l'estudi d'aquest moment, de la importància de la ressurecció, entendrem quina és la veritable saviesa del cos. Aquella que ens permet gaudir del cos, estimar-lo, tenir-li respecte, esperant, algun dia, sempre des de l'òptica i l'ètica cristiana, poder gaudir d'un nou cos.

Ens trobem doncs, amb un text d'ètica, on repassa diversos pensaments filosòfics. Un text d'ètica cristiana. Però si voleu, també, un text per tenir cura de nosaltres mateixos, del nostre company de viatge, sense el qual és impossible gaudir de la vida: el nostre cos.

Us el recomano!

Fotografia extreta de: www.balmesllibreria.com

Alegria Alegria, que és Festa Major!

Amigues i amics, 

Aquest vespre permeteu-me que us parli de la Festa Major. Com dic sempre, a Vila-seca som afortunats, les festes de Nadal continuen una quinzena més gràcies a les celebracions de Sant Antoni, el disset de gener. I dic que som afortunats perquè ens permet iniciar l'any amb una dosi d'optimisme, d'il·lusió, de ganes de sortir de casa que ens diferencia d'altres indrets on les festes es concentren, sobretot, a l'estiu.

Recordo els anys que participava en la comissió de festes, de la mà dels regidors Estradé i Graset. Poder participar en aquelles comissions em donava l'oportunitat de viure les festes uns mesos abans, de poder-les somniar, i quan arribaven, sentir-me, d'una manera o altra, alegre per la feina ben feta. Ara, vist des del carrer, la sensació és força semblant, a causa d'una munió d'actes que ens fa sortir al carrer, amb la Raquel i el Pau, i sobretot, amb la colla.

Les festes s'han de viure amb la colla, amb qui organitzes els sopars previs al ball, les corredisses davant dels correfocs, els esmorzars dels gegants....amb totes aquelles persones que ens fan viure la vida intensament, donant-los el nostre temps i rebent el seu, com si fos una cessió mística del temps propi i d'experiències a compartir. Certament també hi ha moments per la intimitat, per la meditació, per la tranquil·litat, com pot ser la missa de Sant Antoni, a la que només hi poden anar els qui treballen a la ciutat o són afortunats i tenen festa. La majoria, aquells que ens fa goig d'anar-hi i no podem per motius de feina, ens hem d'acontentar amb les imatges de les xarxes socials i poder-hi participar quan el dia central de la festa cau en cap de setmana. 

Sant Antoni compta, des de fa uns anys amb el seguici. Us convido a venir l'any vinent. Tots els elements festius i culturals tradicionals sortim al carrer, presentem els balls, la música, els gegants, els trabucaires i els diables a tothom i anunciem que comencen uns dies de festa. Crec que és molt bo sortir, celebrar-ho i en especial, fer-ho veure als més petits com a elements de tradició, de festa, i entitats que treballen pel poble des del dia a dia, des dels assajos, des de les reunions...

I com no els balls. Joves, grans, petits, vells, ens trobem durant dues o tres nits a les carpes i a l'envelat. Són dies de festa, per oblidar els malsons de les notícies i d'una crisi que sembla enquistada al nostre país. Són dies de ballar, de recordar aquelles melodies que, de tant en tant, cantem al cotxe o per casa. És el moment de brindar als seients laterals de la pista per la Festa Major, un moment que traspua alegria per tots costats  i que ens empeny a saludar, abraçar i fer petons, fins i tot a gent que veiem sovint i amb prou feines hi dediquem unes paraules. És el moment de les trepitjades, d'aquells que no excel·lim en l'art del ball però ens agrada moure, ni que acabem fent una mica el ridícul ballant i cantant cançons provinent del llunyà Orient.

I la Festa Major, a casa nostra té un element molt poc compartit amb les festes del nostre país, el Cós de Sant Antoni. Si voleu veure cavalls, si voleu veure curses i sentit l'animació i les vibracions del terra en passar corrent, sou sempre convidats al Cós de Sant Antoni, al parc de la Torre d'en Dolça, just al costat del Raval de la Mar. Milers de persones ens hi trobem cada any, al voltant de la Festa Major per veure unes de les poques curses de cavalls que es poden veure al nostre país.

I tornant a la cultura tradicional, a casa, especialment, vivim la trobada gegantera. Com sabreu, llegint els articles anteriors, el Pau és un enamorat del món geganter, i d'una manera o altra ens ha anat contagiant aquesta afició. El Ton, la Pineda, el Tonet, el Galcerà i la Donzella del Rescat ens esperen aquest diumenge, juntament amb les colles convidades per acompanyar-los durant el matí i el migdia. És una festa per a grans i petits, però sobretot per aquests segons. Heu parat mai atenció a la cara dels nens quan ballen els gegants? Mireu-los els ulls i veure l'emoció als seus rostres! Qui fa ballar el gegant, es pregunten? Us animo, de debò, a participar de la trobada gegantera.

I em deixo molts i molts actes entranyables d'aquests dies. De fet, només he escrit d'aquells que hi podré ser, d'aquells que em fan vibrar, que toquen la fibra i que són en els que penso només en rebre el programa de festa major. Crec que aquests dies s'han de viure amb alegria, amb bona disposició, sense ànims de crítica ferotge ni ganes de canviar-ho tot, primer de tot perquè ja ens ho trobem fet des que tenim el programa a casa, en segon lloc, per respecte a tanta gent que hi dedica hores i dies, de manera totalment altruista a preparar aquests dies de gaudi col·lectiu, i finalment, perquè es canvis es poden realitzar i proposar participant de les coses, de les entitats i de les associacions.

Com dic sempre, Alegria Alegria, que és Festa Major!

                                          Fotografia de Raquel Pineda Pérez

Posa unes gambes als teus espinacs!

Bona nit amigues i amics lectors.

D'uns dies ençà, empro com a excusa l'escrit que una amiga m'envià per parlar els meus alumnes sobre la importància de donar un sentit, de trobar una il·lusió que permeti avançar en el dia a dia amb alegria. Certament, coincidim en què moltes vegades els homes i dones som consumits per la rutina, el dia a dir, que ens menja i podem arribar a esdevenir veritables autòmats que fem el mateix que vam realitzar ahir i que farem demà.

Avui mateix els emprava el símil dels espinacs. Els feia imaginar un plat d'espinacs (després de reconèixer que no m'atrau gens la verdura però que, de tant en tant, em toca menjar-la) ben verd, sense cap altre aliment. Realment pot esdevenir insípid, sense transmetre cap alegria. Sobre aquest plat, els animava a afegir-hi unes gambes, ni que fossin pelades i congelades. ai carai! Ara la cosa comença a canviar! Això comença a tenir un color diferent i a més, el gust s'aprecia millor!

Tot seguir els convidava a fer el símil amb les nostres vides. No pot ser que cada dia ens llevem sense il·lusió per anar a l'institut, fer la feina, i tornar-hi el dia després, i l'altre, i l'altre....amb l'única aturada del cap de setmana i de les festes assignades. En què ens podem tornar? Pot ser que esdevinguem l'home gris, del que hem parlat algunes vegades? Un home sense una cara definida, ni trista ni alegre, que deixa passar el temps, sense deixar empremta, sense cap il·lusió ni per cap moment ni per cap acte! Aquest pot ser l'home gris!

Ens estem tornant en això?

Crec que hem de buscar alegries que puguin ser assequibles, moments d'il·lusió amb amics, la família, els companys, que facin que la rutina només sigui una part de tot el nostre temps, i aquests grans moments esdevinguin prou forts i potents com per suplir els altres. Crec que val la pena intentar-ho, trobar un leitmotiv que ens animi a continuar endavant en el dia a dia. Quin pot ser? Doncs no ho sé, aquests dies n'han sortit diversos, interessants, tant els seus com els meus. Trobar els companys, esperar el cap de setmana, retornar al càmping, acabar els estudis (un tema massa repetit que em comença a preocupar i algun dia hi dedicarem unes paraules) i per què no, la meva alegria d'aquesta setmana......

Dijous comença la Festa Major de Vila-seca!

Totes són idees, tots són moments esperats, desitjats, que arribaran en qualsevol instant i ens permetran continuar amb il·lusió durant un temps, mentre ens apareix un altre motiu per seguir contents.

Amigues i amics, avui us animo a posar unes gambetes (ni que siguin congelades) a la vostra vida! perdó, als vostres espinacs!

                                            Fotografia extreta de TV3

Tornar a escriure

Fa uns dies que un bon amic em preguntava pel blog, per què no escrivia, si el tenia abandonat....I és cert, a finals de maig farà un any que no m'hi havia assegut. Potser massa feina, potser la mandra, potser la necessitat de distribuir les hores de manera diferent...m'havien allunyat del blog i d'aquells que, de tant en tant, llegíeu les meves paraules. 

Avui, dia abans de tornar a la feina, he pensat que potser és hora de tornar a seure davant l'ordinador i tornar a expressar l'opinió sobre temes d'actualitat, d'interès, de coneixement general, o, simplement, d'idees que em passen pel cap.

De fet, a vegades, quan passejo, penso una idea, una cosa per a fer, però el ritme diari fa que marxi aviat del cap. He de reconèixer que en això, estimat blog, m'has ajudat sovint, en deixar escrita una idea per poder-la desenvolupar més endavant, i fins i tot, per poder ampliar coneixements.

Si abans escrivia els dijous, per motius d'horari, en aquesta nova època no sé quin dia fix ho faré, però estic segur que cada setmana intentaré explicar-vos el meu parer sobre un tema d'interès d'aquella setmana. D'interès, permeteu-me que sigui una mica egocèntric, d'interès per a mi, que molts cops pot ser comú amb qui llegeixi les meves breus i humils paraules.

Ara bé, pels que em coneixeu, sabeu que sóc home de consens, molt més que de polèmica. Difícilment em trobareu discutint de qualsevol tema que no porti a un punt de comú, perquè, com dic sovint, val la pena discutir i enfadar-se gratuïtament?

Quelcom ha canviat, també, respecte els darrers articles, ara, sovint, ho faré acompanyat de la tassa de te, que diuen que és diurètic, a veure si em permet reduir el volum que els excessos nadalencs han fet en mi.

No ens enganyem, i també reconec que aquest 2014 convida molt a escriure, a opinar....

Així doncs, benvingut 2014 i que ens doni forces per escriure setmanalment, ni que siguin quatre línies, i que puguin ser llegides per aquells amics i coneguts que, vulguin saber el breu pensament de qui escriu.

Vila-seca. 7 de gener de 2014.