La saviesa del cos. Una breu ressenya

Bona nit a totes i a tots,

Avui us voldria recomanar un llibre d'ètica actual: La Saviesa del cos, d'Armand Puig i Francesc Torralba. 

Ja feia molt de temps que em delia per llegir aquest llibre d'un ex-professor  i d'un dels pensadors més influents en els darrers temps a casa nostra. Un dels treballs de l'assignatura d'ètica, que curso a l'ISCREB, m'ha permès la possibilitat de llegir-lo, deixant de banda altres propostes realitzades pel nostre professor, i centrar-me en uns dels temes més treballats darrerament sobre la persona, el seu ésser, la seva felicitat, i el seu cos.

. A partir de l'anàlisi de la importància del cos els dos autors realitzen una reflexió sobre les relacions intra i interpersonals. Conèixer-se, aconseguir la felicitat ( fet que ens porta al coneixement dels clàssics epicuris i estoics) i l'antropologia judeo-cristiana porten els autors a unes reflexions força interessants sobre el comportament humà. Estimar-se i descrobrir la veritable saviesa del cos, aquella que li permet d'acomplir es seves finalitats, les seves dedicacions, són propostes dels autors del llibre. Així doncs, al llibre se'ns recomana viure una vida de felicitat, escoltant allò que el cos ens demana en cada moment, sense mortificar-lo, sense abusar-ne, però amb aquell punt de buscar una nova fita per aconseguir.

Però al llibre també hi trobem els riscos de les relacions i els comportaments relacionats amb el cos. No podem oblidar perills com l'excessiu culte al cos, perills com les drogues o el sexe (entès com la recerca del plaer de manera sense ordre i significant una buidor que cal omplir) o perills com la distribució de la riquesa entre països i societats (que es valoraran a partir dels cossos de persones del primer i del tercer món i les seves malalties). El llibre alerta sobre l'excessiu culte al cos, la divinització de la figura humana, però seguint uns patrons guiats per la societat i per les principals marques de roba, que ens podrien convertir en veritables autòmats amb un cos perfecte per omplir les seves robes, però amb moltes mancances. El cos, rebut per gaudir-ne, seria terriblement torturat a causa de l'acció de les drogues, per molt insignificant que fossin en un principi, ni que fos per qualsevol droga anomenada tova, però amb el temps, amb el perill d'esdevenir mutilat, cremat o afectat per substàncies dures, que ens podrien portar a la corrupció del propi ésser. 

I tota l'explicació acaba amb la lectura i anàlisi de la Ressurrecció de Crist, el moment en què les dones troben Crist en un nou cos, ja que el de carn i ossos ha mort. Ara resta el Crist veritable, l'home veritable, el cos gloriós. A partir de l'estudi d'aquest moment, de la importància de la ressurecció, entendrem quina és la veritable saviesa del cos. Aquella que ens permet gaudir del cos, estimar-lo, tenir-li respecte, esperant, algun dia, sempre des de l'òptica i l'ètica cristiana, poder gaudir d'un nou cos.

Ens trobem doncs, amb un text d'ètica, on repassa diversos pensaments filosòfics. Un text d'ètica cristiana. Però si voleu, també, un text per tenir cura de nosaltres mateixos, del nostre company de viatge, sense el qual és impossible gaudir de la vida: el nostre cos.

Us el recomano!

Fotografia extreta de: www.balmesllibreria.com