dijous, 5 d’abril del 2012

Des del Cotxe

Per què aquesta adreça?
Mireu, fa 6 o 7 anys que pujo a treballar a Santa Coloma de Queralt, una petita vila, capital de la Baixa Segarra, a l'extrem de la Conca de Barberà. Són uns 50 minuts dalt del cotxe (i en porto 3 després de dos accidents) en els que travesso el Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, la Conca de Barberà i, permeteu-me, la Baixa Segarra. 
Durant el trajecte, tinc la sort i el plaer de contemplar la nostra diversitat d'arbres, especialment de secà, però també la vinya i el cereal en el meu darrer tram. També puc veure la diversitat de paisatge i d'urbanisme... des de les ciutats a les viles de l'interior...
Aquest any, a més, tinc la sort de compartir viatge amb 4 companyes fantàstiques de feina; amb les que xerrem, riem, i aconseguim que els 50 minuts es converteixin en mitja hora de gresca abans d'arribar a l'institut. A més, posem en pràctica el pensament de l'estalvi de gasoil, ja que, normalment, portem el cotxe un o dos dies per setmana, segons els calendari que configuro cada final de mes.
L'any passat també havia compartit cotxe amb la Cesca i la Consol, genials!!!
Però el més interessant per aquest blog foren els primers anys. Cada dia sol...en un llarg trajecte, però amb la música en cd, primer i després al mòbil...s'anava fent més curt. I el més important, aquest viatge em servia per pensar...ordenar idees...reflexionar... tot un seguit de moments dedicats a l'activitat del cervell. Per això des del cotxe. Perquè és la meva eina de transport i perquè gràcies a ell, durant molt de temps, m'he pogut endreçar el cap ( no sé si ho he aconseguit) pensant en diversos aspectes de la meva vida. 
De fet, ara que compartim cotxe, molts dies enyoro aquests moments de pensament interior que, per què no, a vegades acabaven amb alguna llagrimeta...o se'm veia rient sol, tot escoltant la tropa del Frikandó matiner. 
D'aquestes paraules, en trec la necessitat de trobar moments per un mateix, per pensar i posar en ordre el pensament. La voràgine d'activitat diària no ens permet reflexionar i entrem en un moviment continu d'actituts, pensaments i decisions, sovint, poc reflexionades i millorables.

1 comentari:

  1. Hola David,

    trobo molt bé que expressis els teus pensaments en un blog. Ja saps que jo també soc del ram, això sí des de fa poc.
    Ja em pots contar com a seguidor. I en el meu blog hi posaré un enllaç cap al teu.
    A més a més m'he sentit identificat en part amb el que dius. Em sembla que no soc cristià ni convergent, ni estic casat amb la Raquel ni, que jo sàpiga, tinc cap fill que es digui Pau. Però a mi també em passa que quan vaig en cotxe em venen moltes coses al cap, a vegades masses i totes alhora. Moltes les oblido i altres després les escric en el meu blog.

    Bé, molts ànims i molta sort.
    Toni

    ResponElimina