Petita economia en temps de crisi

Sempre he sentit dir que en temps de "la Guerra" la gent dels pobles sempre tenia millor opcions de sobreviure que els de la ciutat, ja que els disposaven d'horts i masos pel conreu d'hortalisses, fruites...
Doncs bé, en temps com aquests, hem de tornar a posar en valor el fet de posseir trossos de terra, masos, horts... Sort dels que en tenen i poden plantar-hi aquelles quatre patates, fesols, pèsols, cebes, enciams i qualsevol fruita!. Almenys ells poden menjar quelcom fet a casa i se'n poden estalviar la compra!
D'altra banda, si tenen la sort de produir un petit excedent, fins i tot el poden vendre a les parades de davant de casa. (Qui ho anava a dir! Sembla una de les meves classes sobre el Neolític i l'aparició del primitiu comerç entre els pobles de la prehistòria)
D'altra banda, quan em disposava a escriure aquestes ratlles, pensava en la petita economia local. Ara, més que mai, hem de mirar de fer despesa a casa, a les nostres viles i ciutats. Cal impulsar el comerç local (sempre ens diuen des de l'administració i les associacions de comerciants) i el que cal fer, és comprar a casa. Quanta gent no es veu atreta per les grans ciutats dels voltants d'on vivim!  Doncs, ara cal mirar cap a casa, cap al veí que té la botiga de sempre, cap al petit comerç que sempre està allà, esperant-nos, oferint-nos el que millor sap: el tracte preferent i l'amistat del venedor, juntament amb un producte de molt bona qualitat (sovint refusat per aquesta excessiva proximitat).
Cal mirar cap als restaurants de casa; els quals, lluny de la sofisticació, ens proposen la coneixença dels amos, dels cuiners, dels cambrers....aquells veïns que sovint saludem i que tindran cura, sens dubte, dels nostres àpats.
I així amb tots els sectors del comerç. Perquè d'aquesta manera fem poble, vila, o ciutat mitjana. D'aquesta manera, la nostra riquesa queda distribuïda entre els nostres, els de casa. En temps de crisi, amics, mirem pel veí, pel proper, pels nostres convilatans. D'aquesta manera podem crear un teixit productiu a petita escala. I de petita escala....al món global. La nostra crisi global ens obliga a repensar el món local, la petita escala, la proximitat. Del petit al gran, però a poc a poc. Aquest, crec, que ha de ser el nou camí.
Potser ho simplifico massa, però des de l'hort, a la botiga, al restaurant, a qualsevol negoci, tot a petita escala, en unes noves mides que la situació actual ens reclama i per les que hem de treballar pel bé de les nostres comunitats.