Futbol

Us n'adoneu? Des de la fi de la Lliga, des del darrer partit del Barça de la Champions, fins el proper divendres, a la Final de la Copa...tot està com a desinflat, descansat, vivint en certa letàrgia. Ara, queda futbol pels mitjans i pels petits, però pels grans, poca cosa!

Com sabeu, mai he estat esportista i el meu interès pel futbol ha anat augmentant (en certa manera) per la fal·lera dels propis alumnes i per l'interès que hi posen les amistats. De fet, fins fa 3 anys, crec que havia vist menys partits que des de llavors endavant. 

Però avui permeteu-me alguna reflexió envers aquest esport en particular i d'altres, en general. 

1. Què aporten els futbolistes que tant cobren a millorar la situació actual? Uns em direu plaer, d'altres ganes de superar-se, uns altres oblit? d'altres.... Però realment, valen el que cobren? donen alguna solució als moments crítics? 

2. M'agradaria saber si els clubs noten la crisi pel que fa a la venda d'entrades i d'abonaments de la temporada. Certament, aquesta situació potser salva els grans, però estic segur que els clubs mitjans i petits han d'haver notat una baixada considerable de vendes. Mentrestant, les imatges dels grans camps de futbol (els nous temples) ens mostren uns espais a vessar.

3. Us imagineu amb la situació actual que comencem a veure fitxatges estrella amb uns preus desorbitats? Quina ha de ser la nostra reacció? Complaença perquè el nostre equip haurà estat el que més hagi pagat? Enuig per veure com se'ls gasten? Veurem més casos com els de Bankia, nacionalitzats després d'haver pagat fitxatges estrella? 

4. Serà interessant veure els nivells d'audiència de la "Roja" al nostre país el proper mes, durant la seva estada a Polònia i Ucraïna. Encara recordo el darrer Campionat del món, quan el nostre municipi es llevà ple de banderes espanyoles, que es perpetuaren en el temps a les balconades no sols de la nostra vila, sinó de molts indrets del nostre país. Sols afició futbolística o quelcom més...

Amigues i amics, estic totalment a favor de la pràctica de l'esport, saludable i com a hobbie, no com a opi del poble ni com a nova religió. Estic a favor que els nostres joves entrenin, juguin i els seus familiars i amics gaudeixin de l'espectacle. Però estic en contra que ens gastem milions en jugadors, espectacles com aquest, que poc ens deixen més que l'alegria dels guanyadors, les bones estones al voltant de la tele o del camp, o algunes destrosses al mobiliari urbà.

Crec que hem de defensar els equips locals, aquells que tenim més propers; els jugadors dels quals senten els seus colors i s'estimen el poble que representen! Els altres....