Bona nit amics, aquest text el recupero d'un antic blog que vaig abandonar fa temps i m'ha semblat bo que en aquest nou mirall de pensaments propis hi fos. Hi he afegit alguns paràgrafs, especialment, per posar en relleu l'enorme feina de tanta i tanta gent per mantenir l'activitat cultural del nostre país.
Ja fa uns quants anys que participo en diverses entitats culturals municipals i crec que això que estic disposat a explicar-vos, té el fonament del coneixement d'una realitat.
Un país sense tradicions no és país. Un país que oblida la seva dansa, cançó, festes tradicionals, gegants, diables està condemnat a desaparèixer. Per què? doncs perquè perd la seva memòria i pot arribar venent-se al millor postor.
Els diables representen les tradicionals forces malèfiques, d'origen cristià o anterior, que celebren les seves festes a l'estil aquelarre. Els gegants representen aquells personatges estimats o parodiats de les viles o del conjunt del país. Les cançons tradicionals repassen la història, tradició o les estones que els nostres avis passaven a la vora de la llar de foc. Els castellers provenen de les incipients figures de la Muixiganga. A partir d'aquí, entren en la fal·lera d'aconseguir la construcció més alta, amb més gent, símbol de la unitat i l'esforç de tot un poble. Finalment, les danses són les dels avis, o més antigues encara. Són la manifestació de moments de festa, però també tenim danses dedicades al treball, a personatges, a la religió i a la tristor.
Tot aquest impressionant bagatge cultural tradicional ha de tenir continuïtat i suport incondicional de l'administració. En cas de no fer-ho, reconeguem-ho, està condemnat al fracàs. I a més, posem en valor la munió de persones que estan al voltant d'entitats, associacions, grups culturals. Parlem de milers i milers de persones que d'una manera completament altruista, pel gaudi personal, cedeixen el seu preuat temps privat perquè les nostres viles i ciutats disposin d'un bagatge cultural enorme. Els hi hem d'estar agraïts, perquè gràcies a ells tenim festes majors, cercaviles... i els nostres fills en poden gaudir.
I l'escola? Per què no impulsa, encara més, el coneixement d'aquestes realitats? No oblidem que són una impressionant eina integradora dels nouvinguts a les nostres aules. Explicar el perquè de les danses o dels gegants ens porta a explicar el perquè dels nostres orígens com a nació.
La sardana, la jota de l'Ebre, el ball de bastons, haurien de ser d'ensenyament obligat a les nostres aules pels més petits. No sols aporten sentit rítmic, sinó també ajuden a comptar, sociabilitzar-nos, i en certa mesura, a fer esport.
D'altra banda la festa major, les diverses festes de l'any haurien de ser tractades en les aules per fer-les més viscudes per la nostra canalla. I no oblidem que allà on van els nens hi van els pares i els avis.
Amigues i amics, és bo participar de la multitud d'activitats esportives a les que apuntem els nostres infants, però no abandoneu les tradicionals i les culturals. És un bé per ells, per nosaltres i per tot el país. A aquestes sensibilitats afegim-hi la música, els orfeons... totes aquelles manifestacions culturals que serveixen no sols com a distracció, sinó com a actes de reunió, de xerrada, de festa i d'enlairament cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada