Que estem en un moment molt important de la història del nostre país no s'amaga a ningú. De fet, llegint la premsa, mirant les notícies, o seguint les piulades, podem estar al dia de tot el que passa.
En aquesta cruïlla, el poble de Catalunya té ara un moment esplèndid per millorar les seves condicions i replantejar les relacions amb l'Estat Espanyol. Ara, amb el president Mas al davant, és el moment de reclamar el nou Pacte Fiscal, (dins o fora de la LOFCA, ja que el mateix País Basc o Navarra hi són dins amb un règim o tractament especial). Ara és el moment de reclamar els 45 cèntims per euro que marxen i no tornen mai al poble català.
De fet, hem d'anar en compte, a poc a poc, però amb bon peu i sense pausa. Cal crear la hisenda catalana pròpia. Cal que els impostos pagats per cada català restin a Catalunya, que contribueixin al país, i pactar la nova quota per pagar a Madrid. Solidaritat i justícia sí, expoli no. Aquest ha de ser el nou lema. Un nou pacte per un país que necessita tirar endavant amb grans projectes i situar-se al món.
Però primer de tot, cal tenir una majoria important dins del Parlament. A priori, sembla relativament fàcil un acostament de posicions de CiU, ERC, ICV i Solidaritat. Ens queda, però la incògnita de què faran els dos partits "sucursals" d'Espanya. El què farà el PP és evident. Ara caldrà veure què farà el PSC. Trencarà la disciplina del PSOE? Es pot servir dos senyors a la vegada? Ho veurem en els propers mesos. Però crec que si al parlament es vota de manera personal i no per disciplina de partit, la gran majoria la tenim assegurada, fins i tot amb la branca catalanista del PSC.
De totes les maneres, hem de ser cautes. Tots sabem que la disciplina de partit és enorme i perillosa, sigui per la banda que sigui. Molts catalans creiem, de cor, en el pacte CiU-ERC. Però a nivell personal, sempre em pregunto: estaran els republicans d'acord a mantenir, ara per ara reajustos pressupostaris (retallades) a canvi de formar un govern nacionalista? O és més fàcil la fotre canya al mono, criticant aquestes mesures impopulars? Després de gaudir durant el Tripartit, amb pressupostos enormes i inacabables (que pagarem durant anys i anys) ara és el moment de la seriositat, d'estrényer-se el cinturó...
Després caldrà sotmetre-ho al poble. Fer un referèndum en el que el poble català decideixi i avali el nou status econòmic de Catalunya. Aquest plebiscit ha de tenir una gran participació i l'èxit del sí ha de ser abrumador. D'aquesta manera, ningú, cap tribunal, s'ha de veure legitimat a rebutjar la proposta de tot un poble.
Amb el nou pacte fiscal s'acaben la majoria de retallades. Tinguem-ho clar, però també hem de pensar en una economia racional pel país. No podem tornar a llençar milers i milers d'euros en projectes inútils o d'aparença. És el moment de tornar a mostrar el seny català, el seny que ha fet de la nostra nació una de les capdavanteres d'Europa. Valors com el treball, l'estalvi i la bona gestió, han de ser els que marquin el compàs de la política catalana. Amb això ha de quedar clar que el pacte fiscal és l'eina, no la fi.
Amigues i amics, vivim uns moments històrics, poden canviar moltes coses i cal estar a l'alçada. Crec que cal estar atents al moment. Cal que els nostres polítics tinguin determinació, sense por, però, també, sense bogeria. Cal mesurar les passes, no fer cap pas en fals. Llavors, el poble, donarà suport a la proposta del Parlament i serem imparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada