El dos d'abril de 2013 pot ser una bona data per recordar: L'ONU va aprovar el primer Tractat sobre el comerç de les armes. Cent cinquanta-quatre països hi donaren suport, vint-i-tres països es van abstenir (entre ells, Rússia i la Xina) i tres països hi van votar en contra (Síria, Iran i Corea del Nord). Una bona passa per posar remei a aquest drama mundial. Ara bé, no perdem de vista els països que es van abstenir!
Aquest tractat ha d'evitar que les armes caiguin en mans de terroristes, en grups que puguin cometre abusos de drets humans.... en resum, ha de permetre controlar les armes des de la seva fabricació fins la venda a un estat reconegut pel dret internacional.
No nego que sigui una gran passa, ara bé, queda lluny de l'ideal. Sempre he pensat que si algú ha de tenir armes, ha de ser l'Estat, a través dels diversos cossos de seguretat i el propi exèrcit, en el cas que n'hi hagi. Ara bé, ens podem imaginar un món sense exèrcits? Qui és el primer que inicia el desarmament? Seguiria tothom, o algun viu aprofitaria per ocupar territoris veïns? No oblidem que, en la línia del temps, les fronteres no són mai estables! Si l'observem, hi trobem països que creixen, que disminueixen, que sorgeixen, que desapareixen....
Deixeu-me també que faci una altra reflexió. Ens podem posar a la pell de la persona que fabrica una arma? i a la pell de l'empresari propietari de la fàbrica? I a la pell del comerciant?
Hem de tenir clara la funció de l'arma: matar. I és aquesta, sense tabús, sense altre tipus d'ús! Quan algú fabrica una arma ha de tenir en compte que serà emprada per matar! A qui? Doncs a qualsevol. Potser al seu fill, quan vagi a la universitat! O potser la seva dona en un supermercat! O potser l'amic de la família, que està en missió de pau en qualsevol país. Tinguem-ho clar, mentre es fa una arma, s'està iniciant la mort d'una persona, sigui al continent que sigui, i sigui de l'edat que sigui.
I el mateix ha de pensar el propietari de l'empresa, i el comercial. S'ho plantejarien si se n'adonessin? No fabriquen caramels, no fabriquen joguines, fabriquen armes, emprades, únicament per matar!
I no parlem sols d'armes convencionals. Mirem les notícies i ens esgarrifem de pensar que Corea del Nord tingui armes nuclears. I l'Iran, i la vella Europa, i Xina, i Estats Units? Qualsevol arma d'aquestes, ni que sigui en països democràtics o dictadures és un perill. No per un home, sinó per tota la humanitat!
Per tant, permeteu-me que mostri la meva alegria pel tractat aconseguit fa uns dies, però que expressi, també, el malestar per no arribar a la fi de la producció d'armament. Sempre n'hi ha hagut d'armes, en tots els temps i a tot arreu! Però si l'home ha evolucionat, si domina la tecnologia, si és humà, en tots els sentits, té d'altres eines per resoldre els conflictes, especialment, la paraula. Emprem-la!
A qui matarà aquesta arma?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada