Creats a imatge i semblança

Llegim al Gènesi:

 Déu digué:

--Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.

27 Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Gn 1, 26-27

Voleu dir que ho hem oblidat? O senzillament, com que no creiem o pensem que pertany a l'antigor ja no són valors vàlids?

Tornant a les meves classes. Un dia em vaig posar davant d'un alumne. El vaig posar dret i ens vam mirar als ulls. Tothom estava callat i no sabia quina era la nostra reacció. Tot seguir el vaig fer seure. I vaig iniciar la següent reflexió:

Dos nois es barallen al pati. Dues dones discuteixen acaloradament i acaben insultant-se. Dos homes discuteixen en un partit de futbol i acaben malferint-se. Un home atempta en un metro i produeix desenes de morts. Un nen dispara un home en una guerra al centre d'Àfrica. Un home mira com moren centenars de persones pel petit vidre que el separa de la cambra de gas en un camp de concentració.

I no passa res? Estan fent mal a una persona i no passa res? Per què existeix el mal i hi ha gent que gaudeix fent-ho als seus semblants?

Penso que quan no veiem la persona que tenim davant com una persona, ens veiem capaços de fer-li qualsevol cosa. Si sacralitzéssim la persona, que és imatge de Déu, per tant, participada del Creador, no ens atreviríem mai, mai a tocar aquell que tenim davant. El respectaríem i l'adoraríem, o l'estimaríem, en vocabulari més proper a la nostra societat. 

En el moment que la persona que tenim davant ja no ho és per a nosaltres, podem pegar-la, insultar-la, i fins i tot, fer les atrocitats que acabem d'enumerar fa uns instants. O és que el soldat que degolla una criatura en una guerra té en ment que aquell cos és d'una criatura? No! N'estic segur! Pensa que és quelcom dolent, una bestiola, sense cap mena d'importància! Com creiem que anomenaven els nazis als jueus? No eren persones per a ells! Per això no els feia cap mal ni cap repugnància fer-los tot el que els van fer!

Si estimem el nostre cos, i el valorem, no el sotmetrem a càstigs terribles en forma d'exercici físic desmesurat, ni el mortificarem amb diverses malalties, ni ens permetrà veure els altres com a monstres o com a figures desitjables. Estimar el cos és estimar la persona, sigui la pròpia o l'altra, la que tens davant. Aquella a la que mai tocaries perquè la veus com una persona, com tu mateix, com una criatura realitzada a imatge i semblança de Déu.

Vivim temps difícils, en els que hi ha molts valors per protegir. Hi ha molts interessos creats. Però el més important, és reconèixer-nos i estimar i valorar la persona que tenim davant. Si ho fem, molts problemes, molts abusos, molts atacs, no hi seran!

Per això, a casa o quan sortim al carrer, i ens trobem davant d'algú, mirem-li els ulls, i no oblidem que som Creats a imatge i semblança de Déu.