Parlem l'anglès? Som capaços de mantenir una conversa amb algú emprant aquesta llengua? Som capaços de llegir un article d'un diari o revista? Crec important que ens ho preguntem. I el mateix amb d'altres llengües, si voleu amb el francès, l'alemany, el rus, l'àrab o el xinès!
D'uns anys ençà tenim uns plans de llengües estrangeres amb objectius i resultats, però què ens havíem trobat anteriorment?
Recordo que les primeres classes d'anglès que vaig rebre fou a sisè de primària. Era una llengua totalment nova per a mi, i la veritat, no la trobava gaire interessant. Per tant, recordem aquesta dada, els de la generació dels setanta, iniciàvem els nostres estudis de llengües estrangeres als onze i dotze anys! Realment, als vuitanta i part dels noranta, no acabàvem de veure-hi, molts cops, l'interès. Recordo anar a classes en acadèmies i presentar-me a exàmens oficials no per pròpia voluntat. "Estudia anglès fill meu" m'havia de sentir a casa!
Però he de reconèixer que, d'una manera o altra, m'hi vaig anar aficionant, i durant la llarga estada treballant a turisme a la Pineda, en un supermercat, vaig estar molt agraït a aquests coneixements!
Ara bé, i després? Doncs us confesso que estic molt a favor de la nova normativa universitària de no donar títols si no es tenen uns coneixements considerables de llengües estrangeres! Ho trobo molt bé! De fet, quan estudiava història, recordo que ens feien llegir articles en diverses llengües, i era interessant veure com el vocabulari tècnic d'una matèria és molt semblant en moltes llengües. Com hem anat fins ara? Quants presidents espanyols recordem envoltats de traductors perquè no parlaven l'anglès! I així ens ha anat!
Posteriorment, en la meva etapa a ensenyament li vaig trobar molta utilitat, no tan sols per alguna optativa que em tocà fer, sinó també pels projecte europeus Comenius, als que tant m'he aficionat i dels que tant partidari sóc. Gràcies a l'anglès hem pogut conèixer gent magnífica de l'altra banda del continent, i ha esdevingut la llengua vehicular en les nostres converses amb els amics polonesos dels dos projectes realitzats i, esperem, aviat en un tercer!
Ara bé, hem de reconèixer que quelcom no acabem de fer bé. Ja fa anys que iniciem els estudis d'anglès a infantil (P3-P4-P5). Amb tot, no arribem a tenir el nivell suficient que se'ns demana o no el demostrem. Ens falla l'aprenentatge? Repetim sempre els mateixos conceptes gramàtics? Ens falta la pràctica oral en speaking i listening? Potser si! Potser ens hauríem de dedicar molt més a la conversa que a la gramàtica, però és que tot és molt necessari!
Ens calen més possibilitats de viatjar a Gran Bretanya o fer intercanvis amb altres països europeus emprant l'anglès com a llengua vehicular? Potser sí, però en aquests moments.....Potser hem d'impulsar la pràctica dels penfriends (trobar amics d'altres centres europeus i mantenir correspondència escrita i, si es pot via skype... oral)
Potser ens hem de plantejar deixar de realitzar els doblatges de les pel·lícules del cinema! Potser ens hem de plantejar que els nostres fills vegin els dibuixos animats en anglès, sense traducció!
Són tantes coses! Crec que hem avançat molt des dels setanta-vuitanta (i sort que hem estat un país eminentment turístic) però encara ens resta molt de camí per fer!
Aprenem cançons amb certa facilitat, però a vegades, no acabem d'entendre el significat. Diuen que una llengua no s'aprèn bé fins que no coneixes les frases fetes, refranys....ens hi dediquem prou? Jo sempre recordo la frase "It's raining cats and dogs" i no gaires més.
Crec que aquest tren no l'hem de deixar perdre. Si Catalunya vol ser un nou estat, ho ha d'aconseguir, també, des del coneixement, des de l'obertura a Europa amb gent coneixedora de diverses llengües que puguin impulsar les empreses, els intercanvis comercials i l'aprenentatge des del món de l'ensenyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada