Família i escola

Aquesta setmana permeteu-me que parli de la relació que crec que hauria d'existir entre família i escola; i dic hauria d'existir perquè puc demostrar que, en molts casos, no hi és. Val a dir que durant l'actual curs s'han lliurat en tots els centres d'ensenyament catalans la carta de compromís entre els centres i les famílies. Aquest fet va en la línia de les paraules que us voldria dir, però caldrà veure si ambdues parts compleixen tot allò que hi han signat. Voldria dir, també, que l'article d'avui no és fruit de cap mal dia, ni de cap cas concret, sinó un pensament que em ronda després d'uns quants anys d'experiència docent.

Considero inadmissible que els alumnes arribin a classe molts matins sense haver passat per la dutxa, aquell matí o la nit abans. Com pot ser que molts nens i nenes/ nois o noies no tinguin l'hàbit de dutxar-se cada nit? És un hàbit adquirit de la família? És fruit de la crisi econòmica? Sigui el que sigui, entenc que és un valor diari, forma part de la higiene, amb la que podem prevenir moltes malalties. Cal ensenyar-lo a l'escola i sens dubte, posar-ho en pràctica a les nostres llars. Sempre hi ha un dia que podem anar tard, sempre hi ha un dia que la criatura pot fer el ronso! Però prendre's aquesta qüestió i aquesta falta com un costum! I hem de pensar en la difícil situació que posem el nen en realitzar aquesta pràctica! No recordem la crueltat dels petits i joves? Què li faran a aquell que no tingui l'hàbit i la seva roba o ell provoqui olors estranyes? Hi pensem?

I el mateix penso quan un alumne arriba al centre sense el material escolar necessari. És que no hi ha ningú al darrere? Hi ha gent que no controla les bosses, estoigs i motxil·les dels seus fills? I ens ho trobem sovint! I és d'aquelles coses que poden passar una, dues o tres vegades durant un curs....però més? Voleu dir que no és desídia? Voleu dir que no és perquè no ens preocupem prou de les necessitats dels nostres fills a l'escola? 

I acabo amb un altre tema que clama al cel. Aquest any hem iniciat la jornada intensiva a molts centres de secundària del país. Em pregunto, a l'espera dels resultats a finals de curs, quina serà la valoració general que en farem. Els nostres alumnes hauran aprofitat les hores de la tarda per fer els deures? O seguim tenint un bon percentatge d'estudiants que no els fan de manera sistemàtica? Haurà guanyat la batalla la televisió, els jocs d'ordinadors o les xarxes socials? Em pregunto quants pares revisen els deures cada vespre. Quants pares i mares obren la bossa per comprovar que tot s'hagi fet? Quants pares hauran comprovat les agendes escolars (molts cops esdevingudes llarguíssimes cartes d'amor).

I entenc l'enorme feina que tenim els pares i mares. I entenc que hem de fer jornades molt intenses per arribar a finals de mes amb una crisi econòmica que sembla que s'ho menjarà tot.

Ara bé, qui controla els nostres fills i filles? Us imagineu que aquestes tres qüestions tractades avui les tinguéssim superades i no n'haguéssim de parlar? Us imagineu que tots els alumnes portessin els deures fets cada dia? Sembla utòpic! Doncs no ho hauria de ser! Ho hauríem d'aconseguir! 

Parlem sovint de les causes del fracàs escolar, que si els mestres, que si la motivació, que si les retallades, que si el departament, que si la formació, que si la Logse.....però els alumnes estan a classe trenta de les cent seixanta-vuit hores setmanals!!!!! Qui en té cura la resta?

Tinguem-ho clar, si volem que les coses vagin bé, si ens en volem sortir, si creiem en els nostres fills i filles, l'única manera és creure en la unió i la cooperació de la família i l'escola!