No estaria gens malament començar el dia així a classe. A les 9h, quan han entrat tots, el professor arriba i entra en un dels portals de notícies i comença a comentar les principals notícies. Com ho veieu?
Penso que hauria de ser una activitat de primera hora. Certament, els més puristes de seguir el règim docent i les programacions, pensarien que traiem hores a les seves matèries. Fins i tot, ens podríem plantejar agafar un dia un mitjà català, un de la resta de l'Estat i un escrit en llengua estrangera. D'aquesta manera treballaríem també la competència lingüística! I per què no? Es podria plantejar!
Ara bé, cal tenir clar que s'hi barrejaran totes les opinions, la del docent i la de l'alumnat divers que tenim a les classes. Cal preparar-s'ho una mica per si s'ha d'ampliar algun tema i donar-li diversos enfocaments. Potser em direu que l'opinió del professor prevaldrà massa i que pot influenciar sobre els alumnes? Bé, cada dia en tindran un de diferent, i podran veure com la diversitat d'opinions també és un valor en l'ensenyament i en la societat.
Us imagineu quin seria el resultat durant un curs? Uns alumnes coneixedors de la realitat del moment, tant política, com cultural, religiosa, econòmica i esportiva. Es podrien ampliar molt més els àmbits de conversa i, segurament, donaríem un nou impuls al periodisme. Considero que tindríem uns alumnes coneixedors de la realitat de l'entorn global, capaços d'argumentar, d'escriure articles d'opinió amb idees pròpies i de debatre temes amb criteri propi.
A l'escola o institut, no sols hem d'ensenyar les nostres matèries. Ens hem d'obrir als projectes, al moment, a la notícia i com no, als mateixos sentiments dels alumnes i professors. Recordo un vídeo que ens mostraren fa dos o tres anys en el que un professor d'una escola xinesa treballava l'educació emocional. És tan important! Els professor animava els nens a gaudir de cada moment, de l'alegre i del trist. Per què no en parlem de la mort de l'avi? I de la malaltia de l'àvia? I del sentiment de rebuig?
Val a dir que en molts centres es fa, i de fet, els tutors (considero uns dels màrtirs del nostre sistema d'ensenyament), en parlen i fan molt bona feina a la hora setmanal que tenen assignada.
Considero que, sense perdre l'extraordinari valor de les matèries, hauríem de procurar que els alumnes, sobretot de secundària, fossin capaços d'entendre la situació del dia a dia, analitzar-la i parlar-ne. Quin nivell de país tindríem! Fem-ho? Jo he tingut l'experiència de practicar-ho amb els meus alumnes d'emprenedoria, i us puc dir que és molt enriquidor, per a ells i per a mi!
Bé, és una idea més d'un professor que aprèn cada dia més de la situació i dels seus alumnes!
Per cert, què va passar ahir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada