Cada matí toca el despertador a la mateixa hora. Són les 6.45. Com sempre, el mateix ritual, llevar-se dutxa i afaitar-me (dia sí dia no), vestir-me i tot seguit, un moment important: fer el cafè per a mi i per la Raquel. Aquest és el veritable ritual, fer el cafè. Ella amb llet, jo sol. El plaer de l'olor del cafè em va inundant mentre surt per la cafetera (sigui elèctrica, melita...depèn del dia i de si s'ha espatllat. De fet, en la darrera setmana, hem tingut cafè de tres màquines diferents. Espero que arribi l'estabilitat).
La Raquel baixa les escales, i se que li agrada trobar-se el cafè a taula. És un moment d'urgència, ja que en 10 minuts cal preparar els tuppers del dinar, fer l'esmorzar per prendre, donar de menjar la Nuka, encendre el mòbil per si hi ha missatges del vespre (acostumo a apagar-lo ben d'hora) i fer el cafè. Així que en baixar ella, i seure'ns a taula, és un moment de plaer. És el moment de planejar el dia o recordar quelcom que havia quedat penjat de la nit. És el moment d'encendre la televisió i si tenim sort, no fan els esports i podem veure notícies serioses (tot i que tal i com va tot....)
És el coffe break! El moment del descans.
I aquest ritual es troba a milers de cases. Sigui amb el cafè o amb el te. Cal trobar el moment pel cafè, si cal descafeïnat, perquè pels que en som addictes, quan en prens set o vuit al dia, pot ser dolent, i fins i tot, nociu, especialment a la nit.
Us heu parat mai a pensar en les sensacions quan oloreu el cafè? Quan aneu pel carrer i us acosteu a una cafeteria o a una casa on l'estan fent i s'escapa l'olor per la finestra? En un moment venen molts records....
I el cafè de migdia? a la feina? És el moment de conversar amb els companys. Valorar el matí, l'actitud d'alumnes....però és el nostre moment. És la sensació d'escalfor que entra per la boca, com si la necessitat t'empenyés a realitzar aquesta acció.
I el de la tarda? És el moment de plantejar el que queda del dia i fer una valoració de com han anat les darreres hores. Potser es fa fosc. És el moment de retrobar-se amb amics, al voltant de la tassa, per escoltar experiències o planificar noves aventures. És l'olor, és el gust....estic segur que no és sols els cafè, sinó amb qui te'l prens. És un estil de vida..... Fins i tot, recomanable per aquelles discussions més dures, o amb persones de les que no en tinguis una bona opinió. Fem un cafè junts? Potser, al voltant de la taula, amb la tassa a la mà...les situacions es veuen diferents.
De fet, aquest estil de vida ha creat cafeteries famoses per totes les ciutats. Indrets on es discuteix de tots els temes, d'esports, política, vida social....on homes i dones es troben des de fa temps i conversen. També, si voleu, hi ha aquella taula mig amagada, discreta, en la que aquella estranya parella conversen de manera "mig prohibida".
Ai el cafè. Recordo "A Brasileira", la cafeteria més famosa de Lisboa. Amb aquelles olors, aquella multitud parlant i conversant. Un moment amb la Raquel que no s'oblida, passin els anys que passin. I encara recordo un cafè a la plaça del mercat a Cracòvia, quan el grup passejava i vaig decidir seure tranquil, al Hard Rock. Tot un plaer. I si voleu, el cafè del Costa Cafe, a Gdansk, acompanyat de la Maria i de molta altra gent. Tampoc s'oblida. I a casa, nostra, ahir vaig tenir el plaer de fer el cafè i llegir el diari al Forn Sans, recentment inaugurat. Tot un plaer, us el recomano. I al meu altre poble (no sols el de la feina, sinó on hi tinc grans amics/gues), el cafè al Pujó o a l'Estrella, un indret peculiar. De fet, ara tanco l'ordinador i hi vaig.
Fem un cafè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada