L'home del segle XXI

Bé, sembla que comença a ser tradició que redacti al blog les paraules que dic a classe, o a l'inrevés, que les classes les deixo escrites en aquests posts setmanals.

Des de fa uns dies, el tema principal d'algunes de les meves classes ha estat: "L'home del segle XXI". De fet, el darrer viatge realitzat a Madrid m'ha servit per reflexionar i corroborar algunes de les paraules explicades als alumnes. 

Davant la situació terrible actual, com és l'home del segle XXI? Doncs, mireu, me l'imagino dalt de la taula, de la cadira, de la casa, de la muntanya, mirant cap avall, observant i essent suportat, sols, per una petita base. Ens trobem amb un home que viu en un risc constant de caure en el buit. És un home que viu sotmès a l'enorme pressió del capital, de la crisi que tot s'ho emporta, i que cerca complicitats per continuar endavant.

Podem observar, també, un ésser que es tanca a si mateix. Fred. Que veu com els murs s'ensorren, però no reacciona, potser, per la por a perdre el seu propi mur, la seva pròpia casa. És un home que no entén el que passa. Llegeix com mai, mira la televisió com mai, però no assimila tota la informació; bona part la rebutja, i bona part la tradueix a paràmetres comprensibles des de la seva òptica personal.

Ens trobem davant una humanitat, especialment a Europa, que crida, com mai, que vol tenir esperances, que creu que viu un segle excepcional, iniciat amb pau al vell continent, fet que no havia succeït en la història de la vella Europa. Del 2000 a ara han canviat moltes coses. De la il·lusió del segle nou i l'esperança en el futur millor, l'home dels moments actual pateix, està preocupat: esmorza, dinar, berena i sopa crisi. 

L'home del segle XXI busca nous referents socials. Segueix aferrat als valors dels equips futbolístics i esportius, en general. Busca també respostes a les preguntes a través de diverses confessions religioses, tot i que cada cop més en entredit, però eficaces per a milions d'humans. És un home que busca nous valors, a mig camí de crear-ne de nous i del retorn a antics valors que havien quedat sepultats per l'opulència i la riquesa dels inicis de segle.

Les famílies del segle XXI han tornat a incloure la paraula "No" al seu vocabulari. Demanen els nens, els pares, les mares, o fins i tot els avis, i ara la resposta a les demandes, acostuma a ser negativa. I en part és bo. És educatiu! És tornar a la sobrietat i al valor de l'esforç per aconseguir les coses. Res és gratuït i s'ha de treballar per tot. La llàstima és que hagi estat la situació actual la que obligui a fer aparèixer aquest mot a les nostres llars.

L'home del segle XXI prega. I ho fa cadascú al seu Déu, sigui el que sigui, de les religions, dels diners, dels esports, de la cultura o de la saviesa. Busca dins seu i intenta combatre la seva solitud amb altres presències. El silenci, la manca de soroll, de música, provoca un pànic insuportable, perquè fa aparèixer el diàleg sincer entre la persona i el seu pensament. Apareixen els monstres, les decepcions, però a vegades, també les esperances i il·lusions.

La criatura del segle XXI busca nous incentius. Busca complicitats amb els amics i coneguts, intentar veure que la situació límit no és personal, sinó social. Cal parlar, i molt, amb els altres, per buscar solucions a situacions desesperades. La suma dels pensaments ens ha de permetre continuar endavant i tornar a redreçar la humanitat d'aquest segle.

Ara bé, hem de dir que hi ha notícies positives. Aquest home del nostre segle coneix la història dels humans anteriors, els camins seguits, bons o no tan bons, però coneix un gran ventall d'actuacions. Hem d'esperar que col·lectiva o individualment l'home actual sàpiga retrobar el seu camí; avançar envers la plenitud, sigui entesa com es vulgui.

Ara bé, hem de recordar aquelles persones que mouen projectes i se'n surten. Hem de pensar que l'home ha passat moments terribles i se n'ha sortit. Creure en les persones, en els que ens envolten, creure que d'aquesta manera, la criatura esdevindrà....l'home del segle XXI.