Benvolguts amics,
Divendres passat se celebrà el Dia Internacional de la Dona. A l'hemeroteca trobarem fotografies i escrits preparats en aquella ocasió, amb la intenció de posar en valor un dia important per la humanitat, no sols pel sexe femení. Jo aquell dia em vaig afegir, modestament, a la festa expressant una sèrie de reflexions a les meves classes. Intentaré recordar els principals punts que hi vaig tractar i reproduir-los, perquè, amics, ho pugueu llegir des d'aquesta aula virtual.
Divendres feia cent anys que el moviment de dones aconseguí dotar-les del poder democràtic més gran que existeix: el vot. La dona podia, per fi, reflectir el seu interès polític en una papereta. Fins aquell moment era un privilegi masculí, tot i que només en gaudia durant els cent anys anteriors. Era realitzar un camí més cap a la igualtat, cap a entendre la capacitat de raciocini femení igual a la masculina. Però el segle XX també ens permeté avançar en altres aspectes. Especialment a causa de motius bèl·lics, la dona entrà al món del treball. Sempre ho havia fet, d'una manera discreta, a casa. La dona és el pal de paller de casa, qui controla i anima la família a continuar, passi el que passi. Mentre els homes eren al camp de batalla, les dones entraren a les empreses, a la fàbrica, per tot arreu. Especialment, en aquells països immersos en la terrible situació de guerra; d'altres, els que en quedaren al marge, no donaren, encara, aquesta oportunitat a la dona. I en aquest moment fou quan el meu discurs es tornà més greu, amb veu més forta i mirant-me, especialment, les meves alumnes i dient tots els seus noms!
"Vosaltres heu d'estudiar! Heu de tenir l'ESO! heu de continuar estudiant i aconseguir un bon treball! Perquè el treball, el fet de cobrar els vostres propis diners, us farà lliures!
Des de dalt de la cadira, animava les meves alumnes a estudiar, a formar-se i poder aconseguir bons treballs. D'aquesta manera, amb un sou propi, no seran com moltes de les nostres àvies, dependents dels seus homes, estimessin i fossin estimades, o no! Crec que la idea va calar en el seu interior. És important associar aquesta idea del treball, la nòmina i la llibertat. La dona que no pot treballar, que no la deixa l'home, acaba veient la seva llibertat minvada i demanant diners i permís per tot. Que mai, mai, una dona ho hagi de fer! I els vaig parlar també de formació. A la universitat, vora un 65% dels alumnes són dones. Moltes de les notes més altes als nostres centres, pertanyen a alumnes femenines! I com els deia a elles, acabeu de començar! No us deixeu trepitjar, assoliu les quotes més altes de poder i intenteu millorar el món! La dona, els deia, pot ser molt més organitzada i organitzativa! Podem parlar d'una intel·ligència diferent? Vam parlar de dones amb càrrecs importants, i fins i tot de la "mestressa" d'Europa, l'Angela Merkel. Finalment, realitzant una llarga línia del temps mental, aconseguírem veure que en sis milions d'anys que tenim humanitat, només en els darrers cent anys, la dona està aconseguint avançar cap a la igualtat. Quant de temps perdut, però quantes idees i quantes coses per fer!
Ara bé, hem de ser conscient que cal assolir la igualtat en molts aspectes. Encara hi ha molts homes (entre els quals m'hi compto) que no fem gaire feina a casa. Encara hi ha moltes dones que no fan segons quines feines reservades per al sexe masculí. Encara hi ha massa diferència de sous entre homes i dones en moltes empreses. Encara hi ha massa cultures i països en les que la dona queda tancada a casa, fent-se càrrec de la llar i dels nens. Els alumnes em recordaven les seves joguines i com, des de petits, anem educant els infants jugant amb joguines diverses i potser, sexistes. Quants nens demanen als Reis una cuina o una planxa? Quantes nenes demanen als Reis un camió o un taller?
.jpg)
El camí és llarg, però si en cent anys la dona està assolint les quotes que percebem, i seguim avançant en la igualtat, podrem afirmar que el segle XXI serà el segle de la dona!
Divendres passat se celebrà el Dia Internacional de la Dona. A l'hemeroteca trobarem fotografies i escrits preparats en aquella ocasió, amb la intenció de posar en valor un dia important per la humanitat, no sols pel sexe femení. Jo aquell dia em vaig afegir, modestament, a la festa expressant una sèrie de reflexions a les meves classes. Intentaré recordar els principals punts que hi vaig tractar i reproduir-los, perquè, amics, ho pugueu llegir des d'aquesta aula virtual.
Divendres feia cent anys que el moviment de dones aconseguí dotar-les del poder democràtic més gran que existeix: el vot. La dona podia, per fi, reflectir el seu interès polític en una papereta. Fins aquell moment era un privilegi masculí, tot i que només en gaudia durant els cent anys anteriors. Era realitzar un camí més cap a la igualtat, cap a entendre la capacitat de raciocini femení igual a la masculina. Però el segle XX també ens permeté avançar en altres aspectes. Especialment a causa de motius bèl·lics, la dona entrà al món del treball. Sempre ho havia fet, d'una manera discreta, a casa. La dona és el pal de paller de casa, qui controla i anima la família a continuar, passi el que passi. Mentre els homes eren al camp de batalla, les dones entraren a les empreses, a la fàbrica, per tot arreu. Especialment, en aquells països immersos en la terrible situació de guerra; d'altres, els que en quedaren al marge, no donaren, encara, aquesta oportunitat a la dona. I en aquest moment fou quan el meu discurs es tornà més greu, amb veu més forta i mirant-me, especialment, les meves alumnes i dient tots els seus noms!
"Vosaltres heu d'estudiar! Heu de tenir l'ESO! heu de continuar estudiant i aconseguir un bon treball! Perquè el treball, el fet de cobrar els vostres propis diners, us farà lliures!
Des de dalt de la cadira, animava les meves alumnes a estudiar, a formar-se i poder aconseguir bons treballs. D'aquesta manera, amb un sou propi, no seran com moltes de les nostres àvies, dependents dels seus homes, estimessin i fossin estimades, o no! Crec que la idea va calar en el seu interior. És important associar aquesta idea del treball, la nòmina i la llibertat. La dona que no pot treballar, que no la deixa l'home, acaba veient la seva llibertat minvada i demanant diners i permís per tot. Que mai, mai, una dona ho hagi de fer! I els vaig parlar també de formació. A la universitat, vora un 65% dels alumnes són dones. Moltes de les notes més altes als nostres centres, pertanyen a alumnes femenines! I com els deia a elles, acabeu de començar! No us deixeu trepitjar, assoliu les quotes més altes de poder i intenteu millorar el món! La dona, els deia, pot ser molt més organitzada i organitzativa! Podem parlar d'una intel·ligència diferent? Vam parlar de dones amb càrrecs importants, i fins i tot de la "mestressa" d'Europa, l'Angela Merkel. Finalment, realitzant una llarga línia del temps mental, aconseguírem veure que en sis milions d'anys que tenim humanitat, només en els darrers cent anys, la dona està aconseguint avançar cap a la igualtat. Quant de temps perdut, però quantes idees i quantes coses per fer!
Ara bé, hem de ser conscient que cal assolir la igualtat en molts aspectes. Encara hi ha molts homes (entre els quals m'hi compto) que no fem gaire feina a casa. Encara hi ha moltes dones que no fan segons quines feines reservades per al sexe masculí. Encara hi ha massa diferència de sous entre homes i dones en moltes empreses. Encara hi ha massa cultures i països en les que la dona queda tancada a casa, fent-se càrrec de la llar i dels nens. Els alumnes em recordaven les seves joguines i com, des de petits, anem educant els infants jugant amb joguines diverses i potser, sexistes. Quants nens demanen als Reis una cuina o una planxa? Quantes nenes demanen als Reis un camió o un taller?
El camí és llarg, però si en cent anys la dona està assolint les quotes que percebem, i seguim avançant en la igualtat, podrem afirmar que el segle XXI serà el segle de la dona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada