Quants cops no ens hem preguntat què sabem fer? Em nego a pensar que hi hagi algú que no sàpiga fer res. Tots sabem fer coses, i tots podem fer-les en el seu grau més excel·lent, només cal trobar el nostre potencial.
Us ho heu preguntat mai? Us heu tancat mai en una habitació a pensar quines són les vostres aptituds i en què sou o podeu ser realment bons?
Potser en això fallem, també, en el món de l'ensenyament. De petits, parlem als nens sobre la descoberta d'un mateix, però ens quedem, sobretot, en l'aspecte físic. Ens falta la dimensió humana fins a darrera instància, ens falta ajudar a descobrir tot el potencial. I un cop el tenim descobert, ens falta explotar-lo i, per què no, viure d'això.
Crec que hauríem de tenir temps per descobrir-nos a nosaltres mateixos i dedicar-nos a autoestudiar-nos per tal de saber fins on podem arribar. I també hem de fer el mateix amb els nostres infants i joves. Per què no deixem de banda, de tant en tant, totes les programacions i descobrim quines són les seves competències i fins on poden arribar? Compte, en el món de l'ensenyament entrem, ara, en les competències bàsiques!!!!
Potser hem d'aconseguir que els nostres joves puguin estar un temps sols, amb música o sense, amb fulls de paper, llapis, colors, ordinador, altaveu, micro, eines diverses, i potser, troben allò que els anima a treballar i una futura intenció d'ofici. Intentem-ho i sortim de l'encarcarament en el que estem situats. Obrim-los al món i deixem que les seves forces interiors eclosionin en ell!
Hem de recordar personatges immortalitzats a la pantalla com Billy Elliot, el jove, fill d'una família minaire anglesa que presenta un excel·lent do per la dansa. En aquella societat força masclista imaginem-nos la situació familiar, enmig de les vagues contra la política econòmica de la senyora Thatcher... finalment, la família, i el pare, principalment, aposten pel nen, que amb el temps, s'esdevé una de les millors figures de la dansa del Royal Ballet britànic. Si aquell nen no hagués pogut desenvolupar aquesta afició, ens hauríem perdut un bon exponent d'aquesta disciplina artística.
Ara bé, ens preguntem, quants nois o noies no tenen aquesta sort i van perdent les seves capacitats en no ser emprades o censurades? Quants grans músics, artistes, escriptors, pintors, però també de qualsevol altra formació, no perdem perquè insistim en cada casa repetir patrons d'educació existents en el si familiar durant anys i anys? Quants nois no hauran volgut esdevenir advocats i metges i ho han fet per tradició familiar, abandonant altres disciplines en les que haurien pogut excel·lir?
Potser que ens ho plantegem, i quan veiem algun jove, preguntem-li:
I tu, què vols fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada