Benvolguts amics, avui no tenia clar de què parlar-vos. Tot i demanar consell, he arribat a casa amb el pensament força ocupat amb altres qüestions i no sabia de què podia escriure.
Just davant de casa, tenim una bateria de contenidors de les escombraries. Allà m'hi he inspirat:
Hi havia una vegada un home que buscava un tresor. Era el més gran, el més bonic, per ell, el més valuós, i aquest valor consistia en què era d'extrema necessitat per aquell individu. La gent l'observaba d'una manera distant, segurament, perquè per la gran majoria, allò no significava res per a ells, i fins i tot, hi havia qui ho llençava. Però el bon home, normalment sol, acompanyat a estones pel seu fill, no parava de buscar per tot arreu aquella cosa tan valuosa.
Permeteu-me que hagi iniciat el post d'avui amb un breu conte inventat uns segons abans, per parlar d'un dels grans drames del nostre moment: la supervivència de molta gent que gira i regira els contenidors, buscant quelcom de menjar o d'alguna utilitat.
Avui, en arribar a casa, he sentit el soroll al costat d'aquest indret, i he vist una persona buscant i remenant. Segurament, com en el conte, per a ell, el que hi haurà allà dins serà el seu tresor més estimat. Segurament no tindrà res més per passar aquell dia i potser, avui, anava sol, i altres cops, realitza la mateixa tasca amb l'ajuda d'algun membre de la família.
Quantes persones anònimes es troben en aquesta situació? Quanta gent cal ajudar en aquests moments i se'ns escapen de les llistes d'ajudes organitzades?
Hi hem de fer front. I crec que, a grans trets, les coses s'estan fent bé, majoritàriament des del voluntariat de tanta i tanta gent que ha organitzat, des de Càrites, ONG, associacions diverses, ajuntaments, col·laboracions i ajudes per donar un cop de mà als col·lectius més desfavorits. Crec que hem d'estar agraïts a l'enorme tasca que aquests col·lectius realitzen, però cal conscienciar, encara més la gent.
Recordeu la gran Recollida d'aliments celebrada a la tardor-hivern? Potser caldria tornar-la a fer a la primavera. Cal recollir més aliments pel banc d'aliments, i que hi hagi un repartiment ordenat i just. Segurament, en la línia de com s'està fent.
Caldria organitzar xarxes ciutadanes per poder fer front a aquestes necessitats. Caldria saber quanta gent necessita ajuda en aquests moments i aconseguir fer-los arribar aquests béns per poder subsistir i anar endavant.
Caldria un gran pacte amb els supermercats i empreses de distribució d'aliments per recollir tots aquells productes que no es venguin amb facilitat per les dates de venciment, i fer donacions a bancs d'aliments a nivell municipal. Cal organitzar, com en molts pobles ja es fa, llistes de famílies que ho passin malament, cridar-les i, de manera ordenada, realitzar el repartiment d'aliments.
La suma de tots, administració, Església, xarxes de voluntaris, ONG, comerços i empreses d'alimentació ha de permetre que no ens trobem situacions com les que veiem, massa sovint al nostre país.
Aquesta crisi s'ho enduu tot, poques coses quedaran, poques estructures quedaran dempeus, però la solidaritat, aquest valor tan antic, tan cristià, tan musulmà, tan de totes les religions i cultures, ha de poder aconseguir un nou món més equitatiu.
Així doncs, que poguem explicar als nens una nova versió del conte, inventat, "L'home que buscava un tresor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada