Recordeu quan, de joves, el deu a l'examen o a l'avaluació apareixia, per a molts, com quelcom inassequible? Era quelcom llunyà, seductor, que et permetia pertànyer al club dels millors, dels envejats, però també dels que representaven una forma de ser i treballar....On queda ara aquest terme? És aquesta la fixació dels nostres alumnes? És aquest el seu objectiu en els estudis? Són els alumnes amb les millors notes els més reconeguts pels companys, pares, professors i societat?
Què vol dir l'excel·lència? Per a mi, aquest terme indica el màxim objectiu assolible en cada cosa que es realitza o s'emprèn. És el resultat que dóna el màxim esforç, del qual en podem gaudir a nivell individual o col·lectiu.
Hi hem d'anar? Ha de ser el nostre objectiu? És clar que sí, i en tots els nivells. D'aquesta manera és com s'aconsegueix ser competitiu i atraient a noves empreses i idees. De fet, considero que dins del món de l'ensenyament, en els darrers temps ens hem preocupat excessivament per les diversitats fruit de problemes i situacions difícils. Considero que hem de continuar apostant per aquesta diversitat, i cal ajudar a què tothom assoleixi els continguts mínims. Ara bé, què en fem dels que poden estudiar més, dels que volen treballar més o tenen la capacitat per a fer-ho? Crec que s'han de crear uns plans adequats per tal que tothom pugui donar el màxim de les seves capacitats.
Ara bé, l'excel·lència no pot ser només un nombre. No ens podem quedar només amb els de les millors notes. L'excel·lència també és per ser el més competent socialment. Calen persones amb la capacitat organitzativa i de lideratge per emprendre projectes en comú amb d'altres membres de la comunitat. Cal buscar l'excel·lència social i cultural en els pobles, aquelles persones que s'encarreguen de diversos aspectes i caldria donar-los eines perquè la seva feina fos òptima, acceptant que la feina realitzada ja és molt bona.
Sovint penso que si ens plantegéssim, cada cop que fem una cosa, fer-la de la millor manera possible, tot podria anar millor. Intentem-ho?
Un país en què la seva gent conegués i practiqués l'excel·lència podria ser capdavanter en molts aspectes i segurament, l'enveja dels seus veïns. Ara bé, aquesta és una actitud, una responsabilitat que es pot ensenyar, però que cal assumir un a un, persona a persona i posar-la en pràctica.
Crec que la situació actual ens demana que ens hi posem; tots, cadascú des de l'àmbit on som i amb voluntat de millorar les coses. Intentem-ho? Llevem-nos i plantegem-nos donar el màxim i intentar arribar a l'excel·lència en cada cosa que fem.
Ara bé, cal que ho fem tots. Ho hem d'exigir als nostres governants, també. Ho hem d'exigir a qui dirigeixi la nostra vida local i els nostres caps en tots els àmbits professionals. Sense oblidar, que els primers que ens ho hem d'exigir, som nosaltres mateixos.
Si el quadrat té quatre costats, no te'n deixis un, que ja no ho serà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada