Res tornarà a ser com era perquè ho podem fer millor.

Avui tornem a la trista realitat de l'atur a casa nostra, sigui a nivell local, del territori, nacional o de tot l'estat espanyol. Tornen a sortir les dades més demolidores i tornem a preguntar-nos per què no aixequem cap. Tornem a entonar diversos mea culpa i tornem a amagar el cap sota l'ala. Tornem a preguntar-nos que passa a ensenyament i què fer amb tants i tants problemes que assolen el nostre país.

Avui n'hem parlat a classe d'emprenedoria, ja que la situació preocupa de manera important els nostres alumnes. Per primer cop en molts anys, cal mirar molt bé abans de plantejar una excursió o sortida. Hi ha moltes famílies que no poden pagar i no podem permetre desequilibrar socialment l'escola-institut.

Ho he dit molts cops i permeteu-me que em repeteixi: vivim una crisi estructural. No és sols del crèdit, no és sols de producció, no és sols d'atur, no és sols de consum.....tots els fonaments del capitalisme ferotge s'estan movent i ens hem d'adonar que res tornarà a ser com era. 

Tenim a Catalunya més de vuit-centes mil persones sense feina i a nivell espanyol, es parla de sis milions. Algú creu que podrem tornar a crear feina i ocupar, almenys, la meitat de tota aquesta gent? Com ho hem de fer? Sens dubte, estic segur, amb els paràmetres actuals....impossible. Hem de canviar moltes coses. 

Com mai, esdevenim un país eminentment de serveis, turístic, però amb un estacionament que preocupa, ja que no es pot treballar tres o quatre mesos i viure'n tot l'any (almenys a Catalunya). Cal buscar nous serveis i noves idees, tot i que he de reconèixer que la temporada turística ja no va del quinze de juny al quinze de setembre. Ha canviat, s'allarga, però potser essent molt més intensa de dijous a diumenge. Cal, doncs, apostar fermament per aquest sector. Cal impulsar el turisme rural, les viles d'interior han d'aprofitar els seus encants històrics, de patrimoni, de vida relaxada, rural...per esdevenir punts d'atracció turística d'aquelles àrees metropolitanes en les que la gent vol relaxar-se i sortir del ritme trepidant del dia a dia. 

Hem de potenciar l'agricultura, i amb ella, el comerç de proximitat, de consumir allò que produeix el veí, a qui li comprem i facilitem la creació de petits comerciants propers i agrícoles. I per què no?

Cal mantenir el ritme de treball i d'exportacions de la indústria a base dels ports catalans. Des del Camp de Tarragona, observem com la nostra química segueix amb bon ritme i gràcies a les exportacions, tenim bones dades econòmiques al territori. Cal impulsar-les, i, com no, disposar d'una bona xarxa de comunicacions que facilitin aquest trànsit de mercaderies (Parlo  del tercer carril per la via cap a Europa, el Corredor del Mediterrani i l'A27 de Tarragona-Montblanc, direcció Lleida i cap a Aragó).

Cal entendre que la construcció no tornarà a salvar l'economia del país, si és que mai ho ha fet o ha creat un mirall que, quan s'ha trencat, ens ha destrossat en pedaços. Es tornarà a construir com abans? Esperem que no. Hem d'entendre que els nous plans urbanístics hauran de ser molt més racionals i buscar l'equilibri entre el pressupost, la realitat final i l'entorn.

Què més hem de fer?

Hem d'entendre que durant molt de temps les xifres d'atur seran molt altes. Hem de veure que el miracle dels seixanta no es repetirà. No tornaran a venir grans empreses a casa nostra mentre vivim el fenomen de la deslocalització i la fugida d'empreses cap al Magreb i Orient. Per què invertir aquí si es pot fer en llocs molt més barats com el Marroc, Hongria o la mateixa Xina?

Ens hem de reinventar, hem de buscar com vendre'ns als inversors i això passa, sens dubte per assolir uns bons nivells de formació. Hem de fer veure als nostres joves la importància dels estudis, del dia a dia, de l'emprenedoria i de l'esforç. Cal estudiar llengües estrangeres per moure'ns per tot el món i que poguem no sols anar a buscar feines fora sinó que empreses estrangeres s'instal·lin a casa nostra i ens hi poguem comunicar sense cap problema. S'ha de potenciar de manera decidida la formació professional dels nostres alumnes i que surtin, als divuit anys, ben formats, coneixent un ofici en el que hi puguin excel·lir.

S'ha de fer que el capital, els diners, tornin a córrer entre les empreses, que puguin ocupar gent i que puguin funcionar sense viure sota l'espasa de Damocles tot el dia. Són les petites i mitjanes empreses les que fan funcionar el país en el dia a dia i no l'abandonen, ja que el seu capital és netament del país. Impulsem-les, donem-les facilitats i que pugin treballar bé i donar treball a gent aturada ben formada.

Cal reinventar-se, però no teòricament, sinó a la pràctica, i no la idea de país, sinó cadascú, ciutadà a ciutadà, família a família i municipi a municipi. La conversió ha de venir des de l'interior, des del convenciment que res tornarà a ser igual i que hem de lluitar per nosaltres, però sobretot, pels que vénen darrera nostre.

Sens dubte, res tornarà a ser com era perquè ho podem fer millor.