Nit de Reis

Quins dies! Quins nervis!!!

Les vacances, el tió, l'anada a la neu, el parc de Nadal, les trobades amb amics, i encara faltava el millor: La Nit de Reis!!!!

El Pau ha passat uns dies com mai: jugant, mirant contes, mirant (jo crec massa) la tele...però faltava el dia més especial de tots! Vam portar la carta als patges a la plaça d'Estudi (un encert l'indret) i esperàvem que SS.MM fossin prou generosos. De fet, el nen sempre tria aquelles cinc joguines imprescindibles, que vol rebre si els reis creuen que s'ha portat prou bé i tenen prou cases de familiars per deixar-les. Calia veure la cara d'il·lusió que feia quan mirava els patges aquell dia, i veure els nervis que tenia quan el patge blanc el cridà i li comença a preguntar com havia anat l'any. D'altra banda, qui amb quatre anys no està nerviós davant la porta de tots els regals? Aquell personatge li farà de transmissor per obtenir les joguines més desitjades d'aquest any! I per això ha d'estar nerviós i ha d'explicar què ha fet i què no ha fet durant l'any...Ara bé...sempre es deuen portar molt bé perquè els reis sempre arriben carregats de joguines.

Passen els dies i arriba el dia màgic, el cinc de gener. Val a dir que el matí passa lent, com una llarga espera de quelcom gran que ha de succeir. El dinar, aquell dia, passa més a poc a poc per la gola i fins i tot toca cridar a l'ordre, perquè ja se sap, els reis són a prop i potser es quedaran algun paquet que portaven de més.

Ara sí, toquen les cinc! És el moment de passar per casa dels avis, a veure si estan preparats, si la taula està llesta pel sopar i anar a rebre SSMM a la plaça de l'Església. De fet, és una sort poder deixar els cotxes a casa dels pares i poder sortir-ne a la nit, carregats, amb el cotxe, directament cap a casa. I arribem a la plaça. A poc a poc s'omple de gom a gom. És impressionant! no hi ha cap acte que l'ompli com aquest! cap!!!! Si vols fer un acte exitós, dedica'l a la canalla, i seràs el rei!!!!

Parlant de reis, toquen les campanes! la Rosita, com cada any, està preparada esperant el senyal d'algú conegut i apreta el botó! Toquen i repiquen, i la plaça es posa nerviosa! tothom mira per tot arreu, esperant l'entrada dels primers cavalls que vénen del carrer Major. I allí hi són!!!!

A la porta de l'església, Sant Josep, la Verge i l'Àngel, acompanyen el nen Jesús que espera la visita dels mags. Els de l'esbart sempre disposats a donar un cop de mà a totes les festes....gràcies! S'atura la música i només sentim el repic de campanes i la gent que saluda els patges i els Reis Mags. I s'acosten tots, en comitiva, a adorar l'infant. Un moment d'emoció! Tot el sèquit i els mateixos reis, s'agenollen davant l'infant! Tota la reialesa del món agenollada davant la bondat d'un nen! Quina imatge!

Tot seguit, pugen tots cap a l'ajuntament. A vegades, l'espera es fa eterna, però segur que té els seus motius! I de sobte, surten al balcó de la casa de la vila! Tothom crida! hi ha molta alegria! L'alcalde Poblet els saluda i els dóna la benvinguda! És lògic, el batlle del municipi és la màxima autoritat, i aquesta nit la cedeix als mags! Després, un a un parlen. A Baltasar li costa més, clar...és el que ve de més lluny...Melcior sembla cansat, i és Gaspart qui ens fa un llarg discurs. Un dels que més m'ha agradat! Ens ha llegit les cartes d'alguns nens! Fins i tot de la Sara i l'Eva, les dues amiguetes del Pau! És un moment genial! Els nens s'adonen que els Reis llegeixen les cartes i les porten perquè ho vegin!!!! quina passada! Tot seguit, el mateix rei ens diu que aquest any, a Vila-seca, s'ha recollit vora un miler de paquets que aquella nit es repartiran...Quina feinada!!!!

Doncs, sí, després d'una pluja de caramels, tornem a casa dels avis. Hem d'encendre l'estel que vam fer entre les dues famílies, la de la Rosita i la nostra, fa anys, quan no teníem guarniments de Nadal en aquell tram de carrer. Només el posem i encenem aquella nit! És la nostra tradició! Tot seguit, comprovem la corda del balcó, que sigui forta i que arribi fins a baix, perquè el Rei  o el patge la pugui lligar. 

Tot llest. Toca sopar, ràpid, pels nervis, no per manca de temps. De fet, ens dóna temps de sopar, menjar el tortell i fer el cafè. Llavors sí. Apareixen els llums de la policia. Ja són aquí!!!!!

Se senten els cavalls i els tractors. És qüestió de baixar, fer fotos, escoltar el nom del Pau i lligar el paquet. Quina cara que posa el nen! El patge l'ha cridat i ve dalt del cavall a portar el paquet! Impressionant! Ja el tenim lligat! És el moment de demostrar força i estirar la corda! Vinga, ja és dalt!

I ara....a somiar....a veure què hi ha dins del paquet i  obrir-lo. Bona part del que havia demanat! Tot dins! Ara caldrà muntar-ho. He de reconèixer que la Raquel és l'especialista!

Quan ja estem prou cansats, retirem cap a casa. Però el Pau manté els ulls oberts! Vol jugar! No vol dormir! Demà hi haurà més regals. Perquè avui és la Nit de Reis!

                                                   El Pau escolta les paraules de SSMM el Reis Mags davant l'atenta mirada de la Raquel.

PD. Que per molts anys, fill meu, poguem fer realitat els teus somnis! Nosaltres, els Reis i tota le gent que fa possible aquesta gran festa! Des d'aquí, un agraïment a tota la comissió que prepara la vinguda dels Reis d'Orient! No ens deixeu mai! I tant de bo, poguem ajudar molts nens a fer realitat els seus!!!