Leon Leyson, el darrer supervivent de la famosa Llista de Schindler, ens ha deixat durant els inicis d'aquest 2013. Descansi en pau, i que l'Altíssim et porti al si d'Abraham!
La seva família es traslladà el 1938 d'una petita població del nord de Polònia cap a Cracòvia, la gran ciutat del sud, buscant prosperitat i diners per a poder viure dignament. Però un any després, Alemanya inicià la Segona Guerra Mundial ocupant Polònia. La seva família tingué molta sort, dins de la desgràcia del moment i de l'enorme dificultat que fou sobreviure davant l'horror i el genocidi dels nazis entre el 1939 i el 1945, especialment a Cracòvia, a pocs kilòmetres de la màquina de matar més terrible que mai s'hagi creat: Auschwitz. Mai, enlloc, s'ha aconseguit crear unes xifres tan espantoses de morts amb la ferma voluntat d'aconseguir un únic objectiu: l'extermini.
Afortunadament, la família Leyson no fou traslladada a aquell camp de concentració, sinó a un de proper, el de Plaszow, dirigit pel salvatge Goeth. Ara bé, allà, trobaren un àngel, una persona que (mai se sabrà el veritable motiu) dedicà la seva vida aquells anys a salvar tantes vides com pogué. Una persona que no tingué por de gastar quatre milions de marcs per salvar més de 1200 vides, tot i que també era alemany i com a bon empresari, membre del partit nazi: Oskar Schindler.
Quan accedim a la llista dels jueus que vivien a Cracòvia, ens apareix en el nombre 69128, acompanyat de la seva família. Va sobreviure gràcies a les bones accions del propietari de l'empresa, situada al carrer Lipowa de Cracòvia (encara es pot visitar) i després de la guerra es traslladà als Estats Units, on exercí de professor, amb la ferma voluntat d'explicar a tothom el que havia viscut durant la seva infància i com el terror es va apoderar d'Europa i es va endur sis milions de jueus durant cinc anys.
I dins de tot l'horror del moment, de les morts terribles d'infants, dones i homes, trobem una estela del Bé, una persona que creu en les persones, que no veia en aquella gent un exemple de raça decadent, una persona que veu persones! La guerra mostra la cara més terrible dels homes (diuen) però també pot mostrar estels i petits focus de llum. De fet, la llavor que plantar l'Oskar Schindler fou enorme, i d'allí en sorgiren milers de jueus repartits pel món, són els jueus de Schindler, els descendents dels seus "fills".
Quan tens l'oportunitat de visitar el camp de concentració d'Auschwitz per dos cops, te n'adones que és necessària una força vital enorme per contrarrestar una màquina de matar tan perfecte i horrible com aquella. Quan passeges pel camp i observes els arbres, el paviment...només pots pensar en la gent que hi visqué i hi morí. Quan entres a la cambra de gas del Camp 1, se t'atura la respiració. Hi ha quelcom, una força que t'atrau, que et fa pensar en tantes i tantes ànimes que sortiren dels seus cossos en aquell lloc! En tantes esperances perdudes! En tantes il·lusions esvaïdes! En tants records esborrats! I tot seguit, al costat, hi trobes els forns. Sense paraules. No sols el fet de cremar milers i milers de cossos sense parar, sinó quelcom pitjor, l'olor que envaïa el camp i tot un gran territori al seu voltant.
Tot és horror, però hem de tenir voluntat d'explicar-ho, de fer que els nostres alumnes ho coneguin, que sàpiguen on pot arribar l'home quan es deshumanitza i s'esdevé, com mai, un llop per a l'home. Cal que coneguin els perills que acompanyen el racisme, la xenofòbia i la crisi econòmica. Cal que coneguin que després de la crisi del 1929, Europa entrà en una espiral d'odi que portà cap allà, als camps de concentració que hi havia per molts països ocupats.
Però cal que coneguin, també, l'existència de bona gent que, en la seva mesura, intentà ajudar la gent que patia. Els rajos de llum sempre apareixen enmig de la tenebra. És qüestió d'estar ben atents i observar-los.
Avui amics, he fet un escrit diferent al que us tinc acostumats. Potser tenia ganes de fer-ho i no trobava el motiu. La mort del Senyor Leyson m'ha impulsat a llegir sobre ell i sobre el mateix Schindler. Permeteu-me que acabi amb un document:
1. Document esfereïdor d'un dels jueus de Schindler, referent al tracte als nens:
In Holocaust Testimonies, edited by Joseph J. Preil, the survivor Aaron Schwartz recalls
Plaszow and the slaughter of the Kracow ghetto:
"When I came to Plaszow the first day, they put me in a group where we were digging
a huge grave .. they brought in trucks, with children, from infant to twelve years old.
They were all killed .. when the children were brought in, they were shot, right in that
grave ..
A little girl, a beautiful blond girl, sat down in the grave, dressed in an Eskimo white fur
coat, was all bloody, and asked for a little bit of water .. this child swallowed so much
blood, because it was shot in the neck. And then it started to vomit so terribly. And
then it lay down and it says, "Mother, turn me around, turn me around." ..
This child did not know what happened to it. It was shot, it was half-dead after it was
shot. And this child sat down in the grave, among all the corpses, and asked for water ..
it was still alive. There was no mother, just children brought from the Cracow ghetto.
So this little girl lay down, and asked to be turned around. What happened to it? I do
not know. It was probably covered alive, with chlorine .. I am sure, because they did
not give another shot to that girl .."
Bé amics, gràcies per compartir aquests moments i descobrir, plegats, qui fou Leon Leyson, el darrer supervivent de la Llista de Schindler.
2. Banda sonora de la pel·lícula, la Llista de Schindler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada