La responsabilitat de la ploma

Ja fa molt de temps que es digué que la ploma és l'arma més preciosa de l'home, i de veritat, ho crec. Agafa un full, escriu el que vulguis, i ja quedarà escrit. A partir d'aquí, fem-ne difusió i tothom en serà coneixedor. Què fàcil! D'altra banda, davant d'atacs determinats, el millor és escriure una breu nota i enviar-la als mitjans, defensant, és clar, aquells punts que puguin ser contestats.

Sovint se'ns diu que els que no practiquem esport, els que no tenim prou força, només ens queda la ploma per la defensa. Com si no valoréssim prou els esportistes de tots els àmbits i la seva capacitat intel·lectual. Mai he estat a favor d'aquest pensament. El mateix podríem dir dels cossos bells, de les i els models publicitaris. No podem subestimar mai ningú.

Ara bé, aquest poder que ens dóna la ploma, també ens el brinden les noves tecnologies:

És tan fàcil fer una piulada! 

És tan fàcil penjar un article al blog! 

És tan fàcil penjar una fotografia a la xarxa!

És tan fàcil, doncs, la possibilitat de fer mal a una altra persona! Però també bé! 

Les noves tecnologies ens dones tantes possibilitats i opcions que poden ser una eina meravellosa o una eina destructiva personal de primer ordre. De fet, de tant en tant llegim a les notícies els problemes d'adolescents que s'ataquen a través de la xarxa, on l'anonimat pot ser una eina terrible! Sempre els dic als alumnes que aquesta actitud és la dels covards, la de la gentota que no gosa a dir les coses a la cara i permetre la defensa del seu interlocutor.

Considero que és bàsic ensenyar als nens i alumnes el valor de la ploma, però ara, més que mai els riscos de les noves tecnologies. De fet, a molts centres docents es fan xerrades a alumnes i pares, organitzades pels mossos d'esquadra, on s'expliquen els riscos i com uns actes desemboquen en ciberassetjaments.

I permeteu-me parlar, també dels adults. Els riscos són els mateixos. I permeteu-me que n'afegeixi un: considero que aquelles persones que emprem les noves tecnologies per expressar sentiments, pensaments, opinions, i som seguits per persones de tot tipus d'edat i cultura, tenim una enorme responsabilitat a l'hora de redactar els nostres escrits. No ens podem permetre els disbarats! No ens podem permetre les amenaces, la visió totalment negativa d'una situació, que pugui empènyer els nostres seguidors al desànim continu. No ens podem permetre, tampoc, crear un miratge sobre les situacions, fent veure que no passa res quan moltes de les estructures antigues van caient. Ara bé, els que em coneixeu, sabeu que sempre intento donar un to d'optimisme, sigui quina sigui la situació, perquè crec que ens ho valem. Considero que és important que la gent que és llegida o escoltada esdevinguin referents positius davant de situacions difícils, en tots els aspectes, com l'actual. Crec que hem d'escriure sobre la realitat de les coses, sense fer-les més agres ni més dolces, explicar-les tal i com són, intentant animar els seguidors a continuar en el seu dia a dia, en la seva vida, sigui alegre o trista, tingui una finalitat o no la tingui, cal tenir sempre present la responsabilitat de la vella ploma que molts hem deixat al tinter i hem canviat per les tecles i la pantalla.

Que tingueu totes i tots una bona setmana!

 
                                          Fotografia pròpia.