Bona nit amigues i amics lectors.
D'uns dies ençà, empro com a excusa l'escrit que una amiga m'envià per parlar els meus alumnes sobre la importància de donar un sentit, de trobar una il·lusió que permeti avançar en el dia a dia amb alegria. Certament, coincidim en què moltes vegades els homes i dones som consumits per la rutina, el dia a dir, que ens menja i podem arribar a esdevenir veritables autòmats que fem el mateix que vam realitzar ahir i que farem demà.
Avui mateix els emprava el símil dels espinacs. Els feia imaginar un plat d'espinacs (després de reconèixer que no m'atrau gens la verdura però que, de tant en tant, em toca menjar-la) ben verd, sense cap altre aliment. Realment pot esdevenir insípid, sense transmetre cap alegria. Sobre aquest plat, els animava a afegir-hi unes gambes, ni que fossin pelades i congelades. ai carai! Ara la cosa comença a canviar! Això comença a tenir un color diferent i a més, el gust s'aprecia millor!
Tot seguir els convidava a fer el símil amb les nostres vides. No pot ser que cada dia ens llevem sense il·lusió per anar a l'institut, fer la feina, i tornar-hi el dia després, i l'altre, i l'altre....amb l'única aturada del cap de setmana i de les festes assignades. En què ens podem tornar? Pot ser que esdevinguem l'home gris, del que hem parlat algunes vegades? Un home sense una cara definida, ni trista ni alegre, que deixa passar el temps, sense deixar empremta, sense cap il·lusió ni per cap moment ni per cap acte! Aquest pot ser l'home gris!
Ens estem tornant en això?
Crec que hem de buscar alegries que puguin ser assequibles, moments d'il·lusió amb amics, la família, els companys, que facin que la rutina només sigui una part de tot el nostre temps, i aquests grans moments esdevinguin prou forts i potents com per suplir els altres. Crec que val la pena intentar-ho, trobar un leitmotiv que ens animi a continuar endavant en el dia a dia. Quin pot ser? Doncs no ho sé, aquests dies n'han sortit diversos, interessants, tant els seus com els meus. Trobar els companys, esperar el cap de setmana, retornar al càmping, acabar els estudis (un tema massa repetit que em comença a preocupar i algun dia hi dedicarem unes paraules) i per què no, la meva alegria d'aquesta setmana......
Dijous comença la Festa Major de Vila-seca!
Totes són idees, tots són moments esperats, desitjats, que arribaran en qualsevol instant i ens permetran continuar amb il·lusió durant un temps, mentre ens apareix un altre motiu per seguir contents.
Amigues i amics, avui us animo a posar unes gambetes (ni que siguin congelades) a la vostra vida! perdó, als vostres espinacs!
Fotografia extreta de TV3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada