Alegria Alegria, que és Festa Major!

Amigues i amics, 

Aquest vespre permeteu-me que us parli de la Festa Major. Com dic sempre, a Vila-seca som afortunats, les festes de Nadal continuen una quinzena més gràcies a les celebracions de Sant Antoni, el disset de gener. I dic que som afortunats perquè ens permet iniciar l'any amb una dosi d'optimisme, d'il·lusió, de ganes de sortir de casa que ens diferencia d'altres indrets on les festes es concentren, sobretot, a l'estiu.

Recordo els anys que participava en la comissió de festes, de la mà dels regidors Estradé i Graset. Poder participar en aquelles comissions em donava l'oportunitat de viure les festes uns mesos abans, de poder-les somniar, i quan arribaven, sentir-me, d'una manera o altra, alegre per la feina ben feta. Ara, vist des del carrer, la sensació és força semblant, a causa d'una munió d'actes que ens fa sortir al carrer, amb la Raquel i el Pau, i sobretot, amb la colla.

Les festes s'han de viure amb la colla, amb qui organitzes els sopars previs al ball, les corredisses davant dels correfocs, els esmorzars dels gegants....amb totes aquelles persones que ens fan viure la vida intensament, donant-los el nostre temps i rebent el seu, com si fos una cessió mística del temps propi i d'experiències a compartir. Certament també hi ha moments per la intimitat, per la meditació, per la tranquil·litat, com pot ser la missa de Sant Antoni, a la que només hi poden anar els qui treballen a la ciutat o són afortunats i tenen festa. La majoria, aquells que ens fa goig d'anar-hi i no podem per motius de feina, ens hem d'acontentar amb les imatges de les xarxes socials i poder-hi participar quan el dia central de la festa cau en cap de setmana. 

Sant Antoni compta, des de fa uns anys amb el seguici. Us convido a venir l'any vinent. Tots els elements festius i culturals tradicionals sortim al carrer, presentem els balls, la música, els gegants, els trabucaires i els diables a tothom i anunciem que comencen uns dies de festa. Crec que és molt bo sortir, celebrar-ho i en especial, fer-ho veure als més petits com a elements de tradició, de festa, i entitats que treballen pel poble des del dia a dia, des dels assajos, des de les reunions...

I com no els balls. Joves, grans, petits, vells, ens trobem durant dues o tres nits a les carpes i a l'envelat. Són dies de festa, per oblidar els malsons de les notícies i d'una crisi que sembla enquistada al nostre país. Són dies de ballar, de recordar aquelles melodies que, de tant en tant, cantem al cotxe o per casa. És el moment de brindar als seients laterals de la pista per la Festa Major, un moment que traspua alegria per tots costats  i que ens empeny a saludar, abraçar i fer petons, fins i tot a gent que veiem sovint i amb prou feines hi dediquem unes paraules. És el moment de les trepitjades, d'aquells que no excel·lim en l'art del ball però ens agrada moure, ni que acabem fent una mica el ridícul ballant i cantant cançons provinent del llunyà Orient.

I la Festa Major, a casa nostra té un element molt poc compartit amb les festes del nostre país, el Cós de Sant Antoni. Si voleu veure cavalls, si voleu veure curses i sentit l'animació i les vibracions del terra en passar corrent, sou sempre convidats al Cós de Sant Antoni, al parc de la Torre d'en Dolça, just al costat del Raval de la Mar. Milers de persones ens hi trobem cada any, al voltant de la Festa Major per veure unes de les poques curses de cavalls que es poden veure al nostre país.

I tornant a la cultura tradicional, a casa, especialment, vivim la trobada gegantera. Com sabreu, llegint els articles anteriors, el Pau és un enamorat del món geganter, i d'una manera o altra ens ha anat contagiant aquesta afició. El Ton, la Pineda, el Tonet, el Galcerà i la Donzella del Rescat ens esperen aquest diumenge, juntament amb les colles convidades per acompanyar-los durant el matí i el migdia. És una festa per a grans i petits, però sobretot per aquests segons. Heu parat mai atenció a la cara dels nens quan ballen els gegants? Mireu-los els ulls i veure l'emoció als seus rostres! Qui fa ballar el gegant, es pregunten? Us animo, de debò, a participar de la trobada gegantera.

I em deixo molts i molts actes entranyables d'aquests dies. De fet, només he escrit d'aquells que hi podré ser, d'aquells que em fan vibrar, que toquen la fibra i que són en els que penso només en rebre el programa de festa major. Crec que aquests dies s'han de viure amb alegria, amb bona disposició, sense ànims de crítica ferotge ni ganes de canviar-ho tot, primer de tot perquè ja ens ho trobem fet des que tenim el programa a casa, en segon lloc, per respecte a tanta gent que hi dedica hores i dies, de manera totalment altruista a preparar aquests dies de gaudi col·lectiu, i finalment, perquè es canvis es poden realitzar i proposar participant de les coses, de les entitats i de les associacions.

Com dic sempre, Alegria Alegria, que és Festa Major!

                                          Fotografia de Raquel Pineda Pérez