Un amor als nazis

Mireu, certament tenia un altre tema per parlar, però acabo de repassar la premsa i el tema del retorn al nazisme ja fa massa temps que fa pudor.

Què pretenen? Com es pot entendre que dins d'un Estat, unes parts vulguin derrotar sempre una altra, que unes parts sempre pretenguin acabar amb la cultura i l'esperit emprenedor d'una altra? Podem trobar a Europa casos semblants com els de l'Estat espanyol? És lícit que alguns polítics espanyols acusin els catalans de fer trontollar el país que tant s'estimen, mentre aquests mateixos polítics es dediquen a difamar i destrossar qualsevol empremta catalana? No és evident que atacar Catalunya és atacar els catalans i les catalanes? No és evident que menysprear la cultura catalana és menysprear aquella gent que la tenim? Som persones, Tant de mal fem?

Mireu, com més hi penso, més m'empipo. No és normal que dins d'un estat del segle XXI hi passi això!. I si passa, és perquè no és un estat, és una fal·làcia i més val deixar anar aquella part que tant de mal els fa. És o no és? No ens amaguem i no intentem vendre que van contra una part dels catalans. ho han fet igual en els darrers tres segles, i qui no ho vulgui veure és perquè no llegeix la història, no mira les pedres i no escolta la memòria històrica dels nostres avis.

I també em preocupa que Europa no hi digui res! Com pot ser que el Vell continent, que ha conegut els horrors de la guerra tan sovint i s'erigeix com a baluard de les democràcies més antigues permeti aquest atac continu a tot un poble!

Ja fa massa temps que sento les comparatives dels nostres polítics amb els nazis i amb la persona d'Adolf Hitler. És que no recorden qui era un dels seus amics i a quina part d'aquest estat va beneficiar i a qui va prohibir constantment la seva cultura, llengua i tradicions? 

Ja n'hi ha prou de remoure els anys trenta! És que no veuen en quina situació està tot, i que hi podem fer cap, a situacions extremes com en aquells anys? O és que pretenen tornar-hi!!!! Només des de la ignorància es pot comparar polítics catalans, i si voleu, de tot arreu, amb les atrocitats realitzades pels règims totalitaris dels anys trenta. És que no en vam tenir prou, que els hem de recordar constantment? És que tot s'hi val i la memòria dels milions de persones mortes a la Segona Guerra Mundial no val per res? És que les morts dels Camps de Concentració i Extermini no clamen encara des de les seves cendres, els núvols, les ànimes i les famílies que no trobaren els seus membres?

Considero que és gairebé una blasfèmia recordar aquells personatges sinistres i comparar-los amb polítics actuals. Algú ha parlat mai de separar la població per orígens? algú ha parlat mai d'aturar la democràcia? algú ha parlat mai de prohibir qualsevol mitjà cultural? algú ha parlat mai d'extermini? Doncs de què es parla? 

Ara bé, si volem comparar democràcies amb règims totalitaris, fem-ho tots! Si ens volem veure l'enteniment...prendrem molt de mal! Qui no permet un poble dir el què pensa? Qui no permet que un poble voti el seu camí, de la mateixa manera que ho fan els anglesos amb els escocesos? Allò és una democràcia! Qui intenta ofegar l'economia de la locomotora que porta endavant les exportacions de l'estat espanyol? Qui.......? Algú s'ho ha de fer mirar molt, i potser, evitaran certes comparacions, que al meu entendre són odioses, tendencioses, malintencionades i immorals.

Imatge del reportatge ofert a Telemadrid. 

Tant de record, tant de parlar-ne vigilem, repassem la història, perquè em fa pensar que hi ha massa gent que té ben amagat, un amor als nazis.