Una Wertada!

Bé, ja han passat uns dies de la presentació i aprovació de la reforma educativa que el ministre espanyol de torn (Sr Wert) ens vol fer empassar.

Mireu, no la podem acceptar de cap manera per molts i molts motius. 

1. Primer de tot, tenim un motiu de país. Catalunya té unes institucions pròpies amb competències cedides i transferides pels diversos governs centrals durant els darrers quaranta anys. Entre les competències transferides hi ha les d'ensenyament. Per tant, qualsevol llei que es vulgui imposar a tot el territori espanyol i que afecti Catalunya, és una imposició, gens democràtica, i que a més, incompleix normes votades pel Parlament de Catalunya i per tant, per la ciutadania catalana.

2. No podem acceptar una llei que incideix contra el principi lògic i intel·ligent de la no separació dels alumnes per llengua a Catalunya. L'èxit de la normalització lingüística ha aconseguit que tots els nostres alumnes acabin els seus ensenyaments llegint, parlant i escrivint en català, castellà, anglès i si volen, una segona llengua estrangera. Mai s'havia separat i mai s'ha de fer per raó de llengua. 

3. No l'acceptem perquè pretén que aquelles famílies que vulguin l'ensenyament en castellà, puguin anar a centres concertats i privats, a càrrec de les minses partides de la Generalitat de Catalunya. I quina barra! Us ho podeu imaginar en un país normal? Que algunes famílies capricioses amb la llengua puguin rebre l'ensenyament a la concertada o privada a càrrec de partides generals? És cert que la concertada rep diners públics (sempre amb un etern debat) però mai s'ha emprat la llengua per impulsar els concerts i la separació d'alumnes.

4. La llengua catalana desapareix com a assignatura troncal, i el mateix passarà amb la història i cultura del nostre país. Si hi pensem, ens trobem en l'horitzó dels anys setanta, fem una passa enrere de quaranta anys, i ens situem en el moment històric en el que el govern del PP actual se sent més còmode. Això no ho podem permetre de cap manera! Al nostre país, els alumnes han de conèixer la nostra història. D'altra banda, com a professor de secundària, puc afirmar que els nostres estudiants estudiem i aprenem la història de tot l'Estat espanyol, des de l'Edat Mitjana, fins l'actualitat.

5. No podem permetre unes avaluacions externes i revàlides organitzades des del govern central. Si tenim capacitat de legislar en matèria educativa, què volen? Examinar-nos a nosaltres? Avui dia, hi ha una prova que pot ser equiparable al que el ministre Wert vol imposar: la selectivitat. Els resultats d'aquesta prova ens mostren que tenim un nivell similar, o en alguns casos, superior a la mitjana espanyola en moltes de les assignatures, fins i tot, en llengua castellana (i això que nosaltres estudiem amb dues llengües a la vegada!). Fer una avaluació externa per a què? No tenim ja les competències bàsiques a sisè de primària i quart d'ESO? Nosaltres seguim fent les nostres...que ja són prou bones.

6. El ministre proposa la creació d'un llistat de centres on es publicaran els resultats d'aquestes avaluacions externes. Per a què? De què serviran? Crearem centres de primera, de segona i tercera? Els nostres resultats de les competències, organitzades pel Departament d'Ensenyament, no els hem publicat mai en cap llista ni ordre! Compte amb el que fem que ens pot petar a les mans!

7. Suprimeix les assignatures d'educació per la ciutadania a tercer i quart d'ESO. Crec que és un error, són assignatures per reflexionar, pensar la diversitat cultural i real que existeix a la nostra societat. Són assignatures per treballar l'actualitat social, política i econòmica i plantejar solucions. Són assignatures que ens permeten realitzar comentaris de text sobre filòsofs i veure quines línies es mantenen en l'actualitat. Finalment, són assignatures que alguns centres les ofereixen en llengua anglesa, per millorar el coneixement oral i escrit d'aquesta llengua.

8. Si es vol millorar la qualitat i els resultats, hi ha molts més aspectes que els proposats pel ministre i segurament, tindríem bons alumnes pel futur: liquidem l'ESO, permetem triar itineraris als catorze anys, incidim en els problemes sobre els alumnes a primària, impulsem l'esforç, animem a les famílies a tenir cura dels seus fills i que facin els deures junts...

9. Sobre el tema de la religió, com a professor que imparteix aquesta matèria, voldria dir que és una assignatura escut i per fer fum. Si us n'adoneu, cada cop que hi ha una reforma, és un dels primers temes dels que es parla. religió sí o religió no. I mentrestant, ens van fer empassar temes molt més importants i més punyents per tota la comunitat educativa. I ningú diu res! Seguim amb el debat sobre una assignatura que ocupa una hora setmanal a secundària (a primer 2h) i en la que, en molts casos, s'analitza el fenomen religiós de totes les cultures, la cultura que se'n deriva i els fonaments religiosos del cristianisme. Em pregunto què té de dolent, però no voldria iniciar aquí un debat. Una assignatures en la que es parla de la transcendència humana i de la relació amb els possibles creadors que cada cultura ha presentat. I, seguint les meves classes, crec que no es pugui dir que es fa catequesi, ja que el lloc inidicat per fer aquesta tasca és la parròquia, sinó més bé, l'anàlisi de la cultura religiosa cristiana, de la que provenen els fonaments d'Europa. De fet, sempre he cregut que s'hauria de crear una assignatura per tot l'alumnat que analitzés les diverses religions, creences i fets culturals que se'n deriven. (Si voleu, un altre dia, dedicaré un article sencer a aquesta qüestió). Comptarà per nota mitjana de beques....doncs com qualsevol altra? I per què no? Igualment ho ha de fer l'alternativa? O és que som estranys en un sistema educatiu i no tenim dret a avaluar els nostres alumnes? Ara bé, com us dic, feixeu-vos en totes les manifestacions prèvies a un nou model educatiu en els darrers quaranta anys, sempre apareix el cavall de batalla de la religió, i mentrestant....

Bé, amics, potser m'he allargat una mica, però són les meves reflexions sobre la reforma Wert. Com acabarà? Esperem que bé per nosaltres, esperem que la Consellera Rigau demostri la fermesa per la que se la caracteritza i ens permeti als catalans i les catalanes continuar estudiant en la nostra llengua i aprenent la nostra història com ens mereixem.

Portada del Diari Ara, del dissabte 18 de maig, l'endemà de l'aprovació de la Llei Wert.

Ara, lluitem, estiguem preparats, s'acosta el juny, el moment de segar, i esperem que tot això sigui vist des del futur, sols com una Wertada!