Encara recordo les paraules del President Pujol quan ens parlava de l'aventura del seu avi i el carro, quan quedaven aturats sobre els solcs de la terra i havien d'empènyer el carro perquè la mula avancés.
Aquestes paraules estan relacionades amb el moment que vivim. Sens dubte, la situació actual no és d'un solc, sinó de l'abisme.
Llegim la premsa, i només hi trobem crisi, més atur, desnonaments, ajustos de pressupost, famílies que es trenquen a causa de la crisi o d'altres que s'aguanten perquè no tenen més solució. La situació és crítica. De fet, en algun altre article ja he comentat que per a mi, el gran drama, a banda del deute i balances fiscals, és la destrucció de llocs de treball. Desenganyem-nos, difícilment podrem crear feina, cal que els inversors tornin a creure en el nostre país i que les empreses tornin a participar de la roda econòmica. Cal més formació, i aconseguir que la gent formada no marxi, perquè sinó, qui ens quedarà aquí? Al nostre territori, al centre de la Costa Daurada, mirem amb il·lusió el projecte de Barcelona World, obviant els problemes que pugui plantejar però amb l'esperança que ens alleugerirà el greu problema d'atur que patim. Ara bé, caldrà canviar el xip, ni són les mateixes jornades ni sous els que es paguen al món del turisme que a la resta del món laboral (ho dic per experiència, per cert, fantàstica).
Ara bé, a nivell de país, a nivell català, el dia 25 tenim l'oportunitat de canviar quelcom. Aquell dia, els que creiem en la democràcia i exercim el nostre dret a vot, tindrem moltes opcions per votar. Però a grans trets, hi ha dos grups de partits. Aquells que volen mantenir l'status quo i les relacions amb l'Estat Espanyol, i aquells que volen una nova situació, la creació d'un nou estat europeu, sortint de l'Estat que ni ens reconeix ni assumeix les nostres llibertats i desitjos.
El dia 25 podem triar Catalunya. Podem triar l'inici del camí cap a llibertat del poble, reconeguda en totes les cartes internacionals i en dret, també internacional. Ja al s.XIX la Revolució francesa demanà els drets individuals dels pobles i, posteriorment, els drets de les nacions que volien ser, a existir.
Veient la situació a Espanya, el deute, les poques ganes de solucionar-ho, cada cop tinc més clar que cal sortir del forat on ens trobem. Quan encara escoltem qui parla del Corredor Central, de la centralització, de la possible actuació de l'exèrcit, de la por envers l'exercici democràtic dels catalans i catalanes, ens adonem d'on som. El poble català, si vol, mitjançant els instruments democràtics, es troba en situació de fer una empenta i aconseguir la llibertat dins del marc europeu i esdevenir un dels països més rics del vell continent.
Fem-ho? Per què no?. Parlar de polítiques socials és parlar de tenir recursos per dur-les a terme. Cremar tot l'existent no és fer política social, és viure el moment per provocar patiments per al futur. Ara cal redreçar les coses. Cal crear les estructures d'estat perquè els catalans i catalanes poguem disposar dels setze mil milions d'euros que cada any surten cap a Madrid i no tornen.
Ara, sens dubte, és el moment de sortir de l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada