Benvolguts amics, avui permeteu-me que us parli d'Europa, de la relació amb Catalunya i del nostre futur.
La Unió Europea ha estat un dels grans invents polítics del segle XX: ha permès per primer cop des de la creació dels estats moderns la pau entre les seves dues potències primeres, Alemanya i França. Per primer cop gaudim dins les fronteres d'aquesta unió d'una pau mai viscuda en el vell continent.
Hem aconseguit, d'altra banda, la creació d'un gran espai lliure de circulació de persones i mercaderies (L'espai Schengen), i s'ha creat una moneda que agrupa diversos milions d'europeus sota un mateix signe. Ha estat l'èxit dels grans somiadors dels anys setanta, però amb un impuls brutal als vuitanta i noranta, amb grans personatges com en Mitterrand, González, Khol i el mateix Pujol a nivell nacional.
De fet, Catalunya, i els catalans, hem estat sempre uns grans admiradors i partícips de la construcció europea. Des de sempre, des de l'Edat Mitjana, els catalans hem vist en Europa la sortida natural als nostres productes i a la nostra formació. I mai, mai, hem abandonat aquesta voluntat. De fet, em pregunto si la resta de l'Estat espanyol hi tenen aquesta dèria, o, com sempre, la seva mirada sempre ha anat més enllà de l'Atlàntic, enyorosos de l'antic Imperi.
Ara, enmig de la pluja de foc i pors que ens arriben des de la resta d'Espanya, ens vénen les temors sobre què en pensa Europa del procés que Catalunya vol iniciar i sobre les consultes sobre la independència de les que que els ciutadans catalans volem participar. Què té de dolent parlar del nostre futur i consultar la ciutadania?
Una Catalunya independent de l'Estat Espanyol, podria mantenir-se dins de la Unió Europa? Doncs per què no? o per què sí? tenim precedents? Doncs NO. Només tenim, ara per ara la voluntat del voler ser, i fins ara, tots els pobles amb voluntat de pertànyer, amb característiques plenament democràtiques, hi han entrar. I nosaltres??? També!
De fet, si recorrem al dret internacional, hi llegim que els tractats signats per l'Estat predecessor passen directament a l'Estat successor. Així doncs, els tractats de la unió signats per Espanya, continuarien completament vigents per a Catalunya. no hi hauria cap expulsió.
Viviane Redding, vicepresidents de la Comissió Europea i comissària europea de justícia ens recorda que la "legislació internacional no diu res sobre que un nou estat europeu hagi d'abandonar els organismes dels qual havia format part com a part del seu antic país" Així ho ratifica la Convenció de Viena.
Algú, amb plenes facultats, pot pensar que Europa abandonaria un país ric com Catalunya, amb el seu potencial econòmic i humà, amb la seva indústria d'investigació, amb el seu enorme potencial real turístic? Seria un país de primer ordre dins de la Unió i aportaria qualitat, persones i diners a les institucions. Algú s'imagina una aturada dels projectes de formació, d'intercanvi d'universitaris i d'estudis entre catalans i la resta d'Europa?
No ho dubteu, recordo encara les paraules del company Tremosa quan ens recordava la importància de convertir Catalunya i els seus ports en la porta d'entrada de mercaderies provinents d'Àsia per arribar, des d'aquí, al centre i al nord d'Europa. Ningú amb dos dits de front pot pensar que Europa prefereix altre tipus de corredor que no sigui el mediterrani!!!! Afortunadament, la darrera paraula sobre aquest afer, es prendrà a Brusel·les i no a Madrid.
D'altra banda, em costa pensar com quedaria la resta de l'Estat Espanyol. Sense els recursos catalans, necessitaran un augment de recursos europeus per tirar endavant....Caldrà noves idees i noves fórmules. Em pregunto fins quin punt es pot preferir Espanya abans que Catalunya?
Vivim temps de d'il·lusions, de noves esperances, de voluntat democràtica (res es farà sense la gran majoria social que el president Mas reclama), però també de pors, i temors, majoritàriament infundades i creades per la dreta i esquerra espanyola temerosa del seu futur sense els catalans.
Davant de tot, recordeu, que formem part d'Europa, Oh Europa, Europa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada