Ja han passat les eleccions al Parlament de Catalunya. Les opinions sobre els resultats són diverses, segons qui t'escoltes uns han rebut batacada, altres no tant, d'altres han augmentat moltíssim....
Personalment, permeteu-me que us doni la meva opinió:
1. El President Mas en primera instància, i la candidatura de Convergència i Unió, ha estat el candidat que ha rebut un nivell de confiança més gran d'entre tots els elegibles. Certament ha estat un resultat gens esperat i molt més curt del que les pitjors enquestes insinuaven, però les temors d'alguns s'han acomplert: la manca de decisió ferma en els darrers anys, tot i l'important canvi presentat en aquesta campanya, al voltant de temes de construcció nacional, les retallades en ensenyament, salut i benestar, la crisi....
2. Esquerra Republicana de Catalunya ha quedat en segon lloc al Parlament. És una gran notícia per l'independentisme i ens trobem davant d'un escenari magnífic per iniciar el procés d'independència, procés que ha rebut la majoria de vots si sumem les formacions que ho plantejaven en els seus programes electorals. Hem de donar l'enhorabona a l'Oriol Junqueras per un missatge clar, entenedor i proper a la gent.
3. El tercer lloc l'ocupa el PSC. En pot estar content el seu candidat del descens de diputats del president Mas! El problema de Convergència ha fet que el del PSC quedés en un terme secundari i no s'adonessin de la magnitud de la tragèdia a les files socialistes. Un grup parlamentari de només 20 diputats. Quo Vadis PSC?
4. El PP ha augmentat, poc, però ho ha fet. La candidata Camacho ha tingut grans aliats en aquesta campanya, especialment, la por i la mentida. Han estat arguments tristos, però amb uns resultats que l'avalen. Personalment, em fa pensar en la vida política espanyola, molt més propera a les actuacions d'aquest partit que a la realitat catalana.
5. També ha d'estar contents en Joan Herrera i els seus companys d'ICV. La situació econòmica i les retallades els han afavorit un escenari realment propici per créixer i reclamar un canvi d'actitud per part de la política econòmica del govern.
6. Un dels grans triomfadors de la nit electoral fou l'Albert Rivera i els seus companys de Ciutadans. Ells han absorbit el vot espanyolista, que reclama més implantació de la llengua castellana a l'administració i en ensenyament. És una dinàmica difícil, dura, i que busca la confrontació. De totes formes, han crescut en zones metropolitanes, especialment al Tarragonès.
7.Finalment, entren al Parlament les CUP. Aquesta entrada és la demostració de l'esgotament dels partits tradicionals. El paper fet en l'anterior legislatura per Solidaritat i Laporta, pot ser assumible ara per aquesta nova formació que reclamarà altres formes de govern i de tractar la situació.
Font de la Imatge: Parlament de Catalunya.
En trobem, al meu entendre, davant d'un dels Parlaments més difícils de la història recent del nostre país. El President no té prou majoria per portar a terme grans projectes i la crisi econòmica es mantindrà en els propers anys. Després d'escoltar el poble, cal formar govern. Ahir mateix, ERC renunciava a entrar al govern, tot i donar suport a la investidura del President Mas. També hi haurà plena sintonia en els afers de construcció nacional. Avui el candidat socialista acaba d'anunciar que no pot anar a la reunió concertada avui amb en Mas per motius d'agenda? Què pot ser més important que la governabilitat del país? Amigues i amics no ho entenc!
Ara, quan hem de remar tots a una, quan la situació ho requereix i el poble així ho va demanar per les urnes, alguns s'amaguen, altres tenen por que se'ls acusi de retallar i d'altres frisen perquè comencin els debats al Parlament.
Hem escoltat la veu del poble, i ara què?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada