El President Mas no ens ha decebut.
Podria haver tingut moltes opcions diveres i haver intentat esgotar una legislatura difícil de conduir, o almenys, allargar un any més. Podria haver canviat de soci preferent i iniciar el camí de l'Estat propi durant la passada legislatura del Parlament. Però va decidir fer un avançament electoral. Val a dir que sota un dels riscos més grans que hi ha en política que és el de perdre el govern del teu país. Podem comptat amb mitja mà els governs que han convocat eleccions en els darrers tres anys i es mantenen en la posició anterior.
Artur Mas no ha tingut por, igual que el seu propi govern i ho ha fet. Tot i els ajustos de pressupost que han estat presents en tota la curta legislatura i les dificultats enormes de tresoreria, el President Mas ha tingut clar que cal que prevalgui el dret a decidir del poble abans que el propi partit. Per això ha convocat les eleccions.
Setze mil milions d'euros cada any abandonen el nostre país i marxen cada any cap a Madrid, d'on no en retorna ni un. Sis milions d'euros diaris en interessos d'herència lliurada dels governs anteriors. Una situació econòmica crítica, unes empreses arruïnades, i una taxa d'atur incontrolada. Tot i això, com deia el President Pujol, encara queda molt de país. Encara funcionen empreses, institucions, i la societat civil. Aquesta societat civil ha estat la que ha empès tots els partits a iniciar el procés de referèndum cap a la independència, que se celebrarà, segurament, durant la propera legislatura.
Però tot i les escridassades, els insults, les males cares, el President Mas no s'ha arronsat en cap moment i ha seguit anant pel país, explicant el programa i les actuacions fetes en el darrer bienni. No ha tingut por i ha demostrat un interès enorme per explicar la situació actual i com s'afronta. Mai hem vist un President que hagi sortit tants cops directament davant dels mitjans de comunicació a explicar la situació econòmica i política i a explicar el perquè de les diverses actuacions del govern, per difícils que hagin estat. Ell ho ha fet.
I ara, enmig de la tempesta, no sols d'aigua, sinó també de llamps i foc, el President ens proposa fer una passa més. Crear les estructures d'estat que permetin que Catalunya se'n surti de la crisi de manera més ràpida, dins la Unió Europea, amb l'euro com a moneda, amb la gestió dels recursos propis, amb la possibilitat de crear referèndums perquè el poble català pugui dir la seva i sigui respectat. Ja n'hem perdut molt de temps! Demanem respecte! I això només es fa a les urnes!
El President ens demana que fem pinya envers el projecte polític que Convergència i Unió representa. Com tornar a conduir el país sense recuperar els diners que cada any marxen? Com recuperar la dignitat si no podem preguntar a les catalanes i catalans el que volen?
Els atacs des d'Espanya i des dels seus corresponsals a Catalunya han estat constants durant la campanya. Les invencions, les injúries, les pors, els insults han caigut sobre la persona de l'Artur Mas, Jordi Pujol i d'altres membres del govern català. Destrucció, crema i sepultura pels patriotes catalans? És aquesta la consigna existent al futur país veí? Doncs sí, això sembla!
Ara, més que mai, crec que el President Mas necessita el suport i el reconeixement del poble català a través de les urnes. Ara cal avançar vers l'estat propi, creant-ne les estructures, que ens han de permetre esdevenir una nació moderna i lliure dins la Unió Europea. Ara, més que mai, cal treballar per un referèndum que ens permeti dir el que volem ser durant la propera legislatura.
Però no ens enganyem, ara cal continuar amb l'obra de govern. El president s'haurà de dedicar a crear aquestes estructures, però la resta del govern ha de continuar amb l'obra de govern, amb reformes necessàries, amb el drama diari, però amb la il·lusió d'un futur millor.
Fotografia: Extreta del Diari Ara
Amigues i amics, amb tot el respecte cap a totes les formacions, ara, més que mai, Mas President.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada