Benvolguts amics, ja hi tornem a ser!
Cada ministre d'educació ha intentat, des de Madrid, fer la seva llei d'aquesta matèria. Cadascú ha intentat imprimir el seu caràcter en una llei general que la que ens regíssim tots els docents de l'Estat, obviant la legislació de cada nació o autonomia. Per tant, si voleu, repassem els errors del ministre Wert:
1. Com tots els seus antecessors, intenta imposar una reforma que no suposa altre cosa que centralització, uniformització i creació de nous problemes. Com tots, ens presenta un text llunyà dels problemes reals al món de l'ensenyament i sense tenir l'aval de les diverses conselleries d'ensenyament de totes les comunitats espanyoles.
2. Em pregunto, si totes les autonomies tenen transferides les tasques d'ensenyament, què fa la gent que treballa en aquell ministeri? És suprimible? O potser cal renunciar a aquestes transferències en totes les autonomies tret de les històriques? No seria més raonable? No oblidem que estem en un gran moment centralitzador, i potser, tret de les nacions històriques, la resta estarien més còmodes tornant aquests poders i les despeses que se'n generen. D'altra banda, com hem de considerar, des de Catalunya la nova proposta, sinó com una nova invasió de competències?
3. El ministre, en aquesta obsessió centralitzadora i sense entendre la diversitat cultural de l'Estat Espanyol, ens presenta un projecte que menysprea i liquida la immersió lingüística al nostre país. I és així amics. Ningú amb dos dits de seny pot entendre que la llengua vehicular de l'ensenyament a casa nostra pugui esdevenir optativa! Ningú amb dos dits de seny, que vegi la unió que hi ha entre els alumnes catalans pel que fa a la llengua d'ús a l'escola pot pretendre segregar-los segons la tria dels seus pares. És que els pares poden arribar a decidir sobre l'ensenyament dels seus fills, o està pel damunt la norma general de la Conselleria d'Ensenyament, que vetlla o ho ha de fer, pel bé del país?! Mai a Catalunya hem dividit els nostres alumes per qüestió de llengua, i mai ho hem de fer. Aquest és un èxit del nostre país, reflex del tarannà integrador de la nostra societat i de la voluntat de crear un poble divers però amb intenció d'anar endavant! El ministre que proposa aquestes idees, considero, no és digne de ser-ho. Una persona que busca la segregació no pot ser ministre!
4. No té prou dades el ministre Wert per adonar-se que tots els alumnes catalans acaben la seva etapa educativa amb un alt coneixement de llengua catalana i castellana, i a més, amb coneixements de llengua anglesa i, si volen, un quart idioma modern? Què més vol! Què li passa, que té una porció petita de la població del seu estat amb uns coneixements més enriquidors i amb unes ments més obertes que d'altres? Doncs sí. Que s'ho plantegi, i que faci que tots els alumnes espanyols, coneguin almenys, textos de la literatura catalana, castellana, gallega i basca!!!! Aquest seria l'èxit d'un gran ministre de l'Espanya autonòmica! Ara bé, ara, per mi, arriba massa tard! La Consellera Rigau ja ho va exposar a una darrera conferència de responsables d'ensenyament, i en sabeu la resposta???? Algun conseller va respondre: Faltaría más! Mentre que el ministre Wert baixava el cap!
5. Ministre Wert, on està la veritable reforma educativa? On està la reforma que ha d'aturar l'enorme sagnia d'un 30% de fracàs escolar i un 50% d'atur juvenil? Què estem fent? Més pedaços que no la solució que des dels centres reclamem? Tornem a un sistema semblant a l'EGB fins els 14 anys, en el que els alumnes romanguin als centres de primària i tinguin els mateixos coneixements. A partir d'aquí, que triïn entre uns ensenyaments més teòrics, que els preparin per la universitat i d'altres més pràctics, per entrar al món laboral. Que siguin els millors treballadors en totes les branques i puguin ser reconeguts per Europa!. El sistema anterior a la Logse no era tan dolent! Només calia impulsar les FP, que ja funcionaven, però necessitaven una nova empenta i una nova actualització als programes europeus.
6. Ministre Wert, deixi'ns estar als catalans i catalanes, no ens faci més mal amb la nostra llengua, que els resultats ens avalen. fixi's com tractem les llengües estrangeres, i com els catalans ocupem els primers llocs dins de la participació estatal en projectes europeus. Per què serà? pregunti's-ho i rumi-hi-ho abans de plantejar noves reformes.
D'altra banda, després de vostè en vindran d'altres. I un nou ministre ens presentarà una altra reforma educativa. Un altre atac a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada