Ostres! quina gana! Gairebé són les 22h i sense sopar!
I quan obro la nevera, trobo productes de tot arreu, locals, nacionals, de l'estat i de tot el món. I llavors és quan reflexiono el que us vull comentar. Vivim en un petit país on produïm de tot, i més! Des de proteïnes, vitamines, hidrats de carboni, aigua, llet, fins i tot alcohol! Tenim terra, mar i aire que ens proporcionen aliments de tot tipus i som pioners en indústria alimentària.
Llavors, què fem comprant productes foranis? Per què comprem allà on no ens volen o ens amenacen i ofeguen les nostres finances? Us imagineu tots els catalans i catalanes comprant productes, majoritàriament del nostre país? Això provocaria la necessitat de produir més aliments i de contractar més treballadors, amb el que augmentaria la riquesa i el treball del país. És així de fàcil i senzill, economia domèstica. Només cal posar-s'hi.
Com fer-ho? Hi ha alguns supermercats que ja indiquen l'origen català dels seus productes. Val a dir que són comptats, pocs, i que caldria que altres cadenes s'afegissin a aquesta iniciativa. D'altra banda, penso que pels més agosarats, aquells que tinguin ganes d'invertir o d'emprendre una aventura, es podrien obrir petites botigues als pobles i ciutats amb productes exclusius del nostre país. Estic segur que, tal i com estan les coses, funcionarien! La gent està molt conscienciada i a banda, amb temes com el pacte fiscal pel mig, que no sabem com s'hi hauran d'implicar les empreses, els podria ajudar a sentir-se més recolzats pels clients.
Un bon amic em comentava la necessitat del comerç de proximitat. És el moment de la parada del pagès, del forn de tota la vida, dels botiguers i comerços locals que necessiten el nostre suport. Aquest mitjà i petit comerç (tradicional del nostre país) dóna feina a milers i milers de persones i és un dels grans perjudicats de les noves pujades d'impostos i mesures adoptades pel govern central.
Crec, sincerament, que quan sortim de casa, hem de tenir en compte aquestes idees, i pensar en el nostre veí, que potser no té un preu tan competitiu com la gran superfície, però que ens coneix, ens tracta bé i si cal, ens dóna un cop de mà.
Benvolguts amics, la crisi ens dóna lliçons importants, però ens dóna un munt d'oportunitats, de noves idees i de noves voluntats de fer les coses diferents. També vull apuntar que hi haurà productes que per tradició, molta diferència de qualitat...els haurem d'importar. No passa res! no hem de ser excloents, no crec que haguem de tancar cap mercat (en els dos sentits, importació i exportació), sinó recolzar aquell que és nostre, el de proximitat, el del país.
Ens hi apuntem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada