Verge Maria....causa de la nostra alegria

Diu la tradició que un pastor passejava el seu ramat sota els pins....llavors se li aparegué la Mare de Déu...de la Pineda.

Així canta la sardana dedicada a la Verge venerada al municipi de Vila-seca i a la Canonja. I prové d'antic, i és una tradició bonica que ens fa reflexionar i pensar una mica sobre aquesta realitat.

Ahir, 15 d'agost, era el dia de l'Assumpció de la Mare de Déu. Ella, que havia dut al seu ventre el Fill de Déu, no podia morir com qualsevol mare i fou Assumpta als cels. Des d'allà, tradicionalment, se l'ha relacionada en diverses aparicions i miracles. 

De fet, la presència a coves, llocs amb fonts, llocs tradicionals sagrats, entronquen la religió cristiana amb les anteriors (sempre he cregut en una força mística-Déu, que s'ha anat manifestant a diverses cultures al llarg del temps) 

La Mare de Déu dóna molt a pensar, i des del respecte, a valorar la seva veneració. Maria encarna la imatge de la dona que diu sí, no sols a l'espòs, sinó a Déu. És la dona que accepta carregar el pes de quelcom molt més gran del que li pertoca a una dona corrent del seu temps i del nostre. Maria, acompanyarà el seu fill Jesús en la seva infantesa i joventut, i segons els Evangelis, continuarà al seu costat durant la seva vida pública fins la mort de Crist. Com una mare lliurada al seu Fill, el plorarà al costat de la creu i després viurà amb la incipient comunitat cristiana.

A partir d'aquí en tenim molt poques dades, tret del dogma eclesiàstic sobre la seva Assumpció. Havia de ser una dona la que entrés als cors dels homes en el temps i fés d'intercessora amb el Fill i el Pare. La Verge, com moltes mares, fa d'enllaç entre fills i pares, en les pregàries, demandes i accions de gràcies. Per això és estimada i venerada per arreu del món cristià. És el reconeixement de la humanitat a la dona, al seu paper creador i donador d'esperança.

Llegint l'encíclica Lumen Gentium ens adonem de la importància de Maria. Ella és llum i esperança, ho ha estat i ho serà, si la gent manté la fe en Ella. El Papa Joan Pau II fou un gran admirador de la Verge i allà on fou, en tot el que escrigué, li està molt agraït. Ahir, 15 d'agost, una gran quantitat de viles i ciutats del món cristià hi dedicà pregàries, cerimònies i processons. I és bo i bonic! 

Pels no creients, des del respecte, fou una dona més. Fou la mare d'un personatge que s'anomenava Jesús i que inicià una nova religió. És una persona normal, però per a molts, també és símbol de virtut i de reconeixement, com una mare normal, com totes les mares del món.

Maria ens ensenya  a escoltar, a pregar, a tenir paciència, a creure en els altres, a ser solidaris, a estimar tothom. Tots valors actuals, bons, i pels que li podem estar ben agraïts.

Però tot això, sigui la Mare de déu de Montserrat, la Virgen del Pilar, la Virgen de la Macarena, la Virgen de Covadonga, la Verge de Lourdes, la Verge de Fàtima, la Verge dels Desamparats, la Verge de Chestochowa, la Verge de Guadalupe.......recordem sempre, Verge Maria, causa de la nostra alegria!