dimarts, 3 de juliol del 2012

El foc, un turista nociu que ens visita cada estiu

El foc és quelcom que sedueix, que encanta, només cal mirar-lo, estar-hi una estona fixa observant la llar de foc, i quedes endormiscat, pensatiu i relaxat. 
El foc és quelcom que salvà l'espècie humana des de dos vessants: poder escalfar-se durant la darrera glaciació i poder escalfar la carn o el peix acabats de caçar o pescar.
El foc és símbol de fesa, de foguera, però també de bruixeria, de dimonis i d'infern. Tot ho crema.
Vivim en un país àvid de turistes, de gent que ens visita cada estiu, principalment, aprofitant les altes temperatures i les magnífiques platges que la costa mediterrània ofereix. Però entre els visitants, n'hi ha un que no falla: els incendis d'estiu. Provocats o no, hi són. Molts són naturals, després de tempestes.... però sembla que una part molt important (possiblement majoria) són provocats. 
I per què? El senzill fet de llençar la resta de la cigarreta per la finestra del cotxe pot provocar un incendi. De fet, m'hi vaig trobar a finals de curs  a la mateixa C-14, a prop de Montblanc. També et trobes aquests excursionistes que decideixen fer una petita barbacoa enmig del bosc (com si no coneguessin el perill i les experiències prèvies!). I després, com qui res, arrenca el cotxe i fuig, que no et cremis!!! Aquests provoquen focs per ignorància, però aquesta ignorància pot resultar molt cara i mortal.
Després tenim els que jo anomeno els assassins de la humanitat. Gent que s'hauria d'enfrontar a Alts Tribunals per cremar els nostres boscos de manera conscient i delectant-se mentre ho fan. Qui pot ser capaç d'encendre el bosc i gaudir mentre es carrega la natura, vegetació, animals i potser, persones? Doncs aquests també hi són, i contra aquests ha de caure la justícia. Començant pel seu patrimoni i la presó. Ells es carreguen el patrimoni de la vila, o el país, doncs que lliurin el seu! 
No són conscients del que fan? Ahir vèiem com un bomber, una persona al servei del país, ens deixava quan s'estavellava la seva avioneta. Això no es pot permetre. I els que moriren sota les seves mantes a la Terra Alta, i els de Guadalajara, i tants i tants...! Ells són veritables herois. Intenten salvar vides i patrimoni natural i hi donen la vida! Com pot mirar el que encén el foc els ulls de la vídua o dels fills d'aquell que ha mort intentant-lo apagar? 
Quants diners s'ha de gastar l'administració en campanyes de sensibilització?
Crec que només cal tenir seny, només cal ser persona i estimar-te els altres i l'entorn que t'envolta. Sempre em queda a la memòria les paraules del President Pujol quan ens deia "per estimar-vos el país, estimeu-vos també la pols dels camins". Tot aquell que destrossa un bosc, no s'estima el país, no n'és digne i ha de rebre la seva sentència. Potser calen lleis més dures.
Mentrestant, el bosc crema.... i un turista nociu ens visita cada estiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada