I tu, d'on véns?

Sembla que són dies de records i de certa melancolia.

Fa uns dies vam anar amb la família al supermercat on vaig treballar durant nou temporades d'estiu i alguns hiverns, a la Pineda. Veníem de participar en un acte a favor de la marató i volíem anar a veure el Pessebre de Sorra de la Pineda (us el recomano, per mi, dels millors!). 

Doncs sí, vam anar al que abans era Super T, i ara, permeteu-me que m'estalviï el nom per tal de no fer propaganda gratuïta a un establiment. Allà hi ha encara l'Anna, una de les millors amigues, qui, gràcies al seu esforç i dedicació, ha esdevingut la persona capdavantera dins d'aquell establiment d'una coneguda cadena molt ben establerta a la nostra Costa Daurada. Passejàvem amb ella i li vaig demanar que em deixés donar un tomb per la botiga on hi havia passat tantes i tantes hores durant la meva adolescència i joventut. Quins estius! De les set del matí a les deu del vespre i de dilluns a diumenge, amb dues tardes festa! I quins records! i quina colla! Mai, de veritat, mai, ho oblidaré. 

Fèiem més hores que un rellotge però ens ho passàvem bé, ens agradava la feina i més que companys, havíem esdevingut bons amics. De fet, la pressió de les hores, les cues, els turistes....només ho podies suportar si tenies bons amics a costat. I crec que ho vam aconseguir. De fet, d'una manera o altra, uns quants encara ens veiem, truquem o ens recordem afectuosament.

Avui dijous, quan tornava a casa, m'he trobat un veí que anava amb el lot de Nadal que la seva empresa li havia lliurat. I m'he recordat dels nostres lots! de la festa de Nadal! De la reunió prèvia a les vacances al magatzem on fèiem el sorteig de productes que les marques ens havien regalat! Quins moments! Ara, enyorem aquests moments, aquests lots, i de fet, la mateixa paga de Nadal...

Molts cops parlo als meus alumnes d'aquesta gran experiència al món del turisme. Els explico que treballava moltíssimes més hores per cobrar, el darrer any, la meitat del meu sou actual. I encara es pregunten com ho feia!

Després, vaig tenir l'oportunitat de ser autònom i tenir un negoci a Vila-seca. Fou una experiència interessant, gratificant, tot i que els inicis de la situació crítica actual s'endugueren moltes il·lusions i esperances, dues treballadores, un autònom i un negoci de molts anys per endavant. Sovint explico als mateixos alumnes les dificultats viscudes però els grans moments de treballar per un mateix, de fer-se camí, de poder ser amo dels teus diners i del teu temps. 

Sovint els parlo de la importància dels autònoms i de la petita i mitjana empresa. És aquesta la que aixeca el país, que crea treball, a poc a poc i sense fer soroll, però la que no ens abandona, tot i la situació actual. És aquesta petita empresa i l'autònom, la que no marxa a produir fora per abaratir costos i busca crear negoci i riquesa al mateix país.

I sovint, tinc el plaer de parlar-ne de tot als meus pupils. Els dic: D'on creieu que vinc? Us penseu que arribo directament de la universitat? Us creieu que acabareu uns estudis i al dia següent en treballareu?

S'ha de fer molt de camí. I, personalment, tinc seriosos dubtes que aquesta sigui la meva darrera estació...

I llavors els parlo dels meus companys passats, aquells de les altres feines, dels seus caràcters...I veiem com mai saps amb qui treballaràs, però que ho hauràs de fer, t'hi avinguis o no....però el principal és estar bé amb aquelles persones. I parlem dels sous, de com canvien, com es redueixen, i com venim de moments en què encara eren més migrats.

En el fons, els demano que aprofitin els anys, que es formin, que treballin en diversos sectors i a la fi, tinguin un gran bagatge quan algú els pregunti: I tu, d'on véns?