Per dignitat!

Demà és la Diada, l'11 de Setembre. Quants records! Des de que estudiava, se'm parlava d'un dia especial, d'emocions, de ràbia continguda davant d'una desfeta, de pèrdua de llibertats, de pèrdua de l'ús de la nostra llengua.

Llavors, es parlava del passat: del segle XVIII. A mida que em vaig fer gran, vaig estudiar història, i vaig conèixer la realitat del nostre país en els darrers cinquanta anys i vaig entendre la importància de les manifestacions (de qualsevol tipus) per reclamar el nostre autogovern i la creació de l'Estat propi, tot i que es preveia llunyà.

Ha passat el temps, i hi ha coses que no han canviat. Hi ha sentiments que s'han vist trasbalsats per actituds i paraules envers el nostre país. Fins quan hem de permetre que ens envaeixin competències delegades des de fa molt de temps? Fins quan hem de permetre un espoli fiscal que ens fa perdre més de setze mil milions d'euros anuals que no retornen a casa, on han estat produïts? 

Els darrers pressupostos generals de l'Estat no van incloure cap esmena econòmica vers Catalunya. El més lògic en un indret amb seny és invertir a la locomotora perquè pugui anar més ràpid el tren. A Espanya, veiem que no és així. Tampoc hi ha interès real en el Corredor mediterrani, i si l'Estat pogués, aïllaria Catalunya en un triangle sense aquesta via de comunicació.

Ministres i diputats dels principals partits espanyols passen de Catalunya, i el més gros, "passen" dels catalans, de la nostra gent, la bona gent que es lleva cada matí per treballar per la seva família i per al seu país. 

Davant les necessitats econòmiques de la Generalitat, el govern imposa dures condicions per oferir diners, uns diners que han sortit prèviament de les empreses i famílies catalanes.

I com no, un govern que promou el conflicte dins l'escola a través de recursos contra la llei d'Ensenyament i contra la norma general de la llengua. Tan costa deixar tranquils els catalans, i no crear problemes on no n'hi ha?

A més, hem d'escoltar i llegir articles, xerrades, piulades i reflexions censurant-nos, maleint-nos i desitjant-nos les pitjors de les desgràcies. És que això ho fem des de Catalunya? Per què ens ho fan? 

Amics, el nostre país l'hem de defensar nosaltres, però necessitem moltes complicitats. Cal el suport de la població, cal el suport dels sectors econòmics i socials i cal el suport internacional. Les nostres oficines a l'estranger han donat el seu fruit amb les importants dades sobre les exportacions catalanes aquest darrer any. Cal sortir a Europa i sortir al món! Si econòmica i culturalment ens coneixen i aprecien, entendran perquè hem d'anar sols, ens valoraran i voldran que formem del club anomenat Unió Europea.

Demà hem d'anar a Barcelona. Ho hem de fer per molts més motius dels que acabo d'esmentar. Uns reclamaran la independència de manera ràpida, d'altres creiem que hi ha altres passes prèvies però estem segurs que també hi arribarem. De fet, si abans ho veia llunyà i creia que el meu fill en gaudiria abans que jo mateix, ara veig l'Estat propi tan a tocar, que n'estic segur que en gaudiré una bona part de la meva vida. 

Demà anem a Barcelona per molts motius, però sobretot, després de tot el que ens fan, després de tot el que ens diuen, després de tot el que hem de patir, anem-hi per dignitat!